PIERA és casa nostra....Coneixes la nostra Vila? Vols veure els seus indrets, les seves masies, les fonts, els seus barris, les urbanitzacions i alguna cosa més?

                                CONNECTA'T A LA PÀGINA:

LES NOSTRES FOTOS

Pierestiu, una Entitat Cultural a Piera, Anoia

            Pierestiu, va néixer a Piera l’any 1994, el mes de juliol. Ben aviat farà 14 anys. El seu primer objectiu va ser crear un esplai perquè els nens, a l’estiu,  s’ho passessin d’allò més bé i amb unes característiques ben diferents de la majoria dels esplais d’aquell temps. Els responsables en aquells primers estius van ser na Conchi Garrido i en Josep Montmany, l’actual director i president. El primer estiu els nens eren uns vint. Cada any, però, van anar augmentant fins que a l’actualitat els nens i nenes que vénen a l´Esplai de l’estiu passen dels cent-cinquanta.

            Actualment les activitats que ofereix Pierestiu són molt variades. No sols es fa l'Esplai d’estiu per als nens sinó moltes activitats per a persones adultes. Cursos i tallers de tot tipus: Català, anglès, francès, àrab, castellà per a immigrants, defensa personal per a noies, cuina,  gimnàstica de manteniment, aeròbic, informàtica, monitors i monitores de lleure, educació per a la salut, guitarra, gralla, harmònica, jardineria, bricolatge, tennis de taula, lectura, aula de suport, com cuidar els bonsais, fotografia tradicional i digital, etc... i altres propostes que es puguin presentar,...

            Si consulteu a Cursos i a Tallers veureu el contingut i la programació de cada un d’ells així com el temps i època en què es realitzen.

             Pierestiu disposa de personal altament qualificat: mestres i monitors titulats de cada especialitat i personal voluntari que ofereix unes garanties de bona formació.

               Pierestiu és una entitat subvencionada per l´Ajuntament i la subvenció que rep es dedica a fer les classes de català que, per tant, resulten  gratuïtes. Hi ha altres variades activitats també gratuïtes tant per a adults com per a nens. Els tallers i cursos s’autofinancen. Per tant, Pierestiu, és una entitat sense afany de lucre.

              Quants més col·laboradors vinguin a l’entitat i més propostes hi hagi, més servei es farà a la gent de la Vila. Pierestiu és oberta a tothom. Qualsevol proposta és considerada, programada i oferta a qui la vulgui realitzar.

               ¿T’agradaria formar part de la Junta o de l’equip directiu o proposar alguna activitat que et sembla podria agradar a la gent? No t’ho pensis més!

               ¿Et veus capaç de fer un taller i compartir una afició amb persones que els podria fer il·lusió? Sigues decidit!!

               És molt fàcil criticar o dir que a Piera no es fa res... La teva activitat interessa als Pierencs i també a moltes persones de les rodalies. Moltes d’elles gaudeixen dels cursos i tallers que ja es fan actualment. Tothom és benvingut!! Piera som tots!!

                                 Anima't!!

                                                                                      giuseppemt@gmail.com          

          PETITS RETALLS DE LA HISTÒRIA DE PIERA:                         

                                                                                    PIERA  AVUI

Piera forma part de la comarca de l’Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d’Anoia, a l’est amb Masquefa, a l’oest limita amb Cabrera d’Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d’Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d’Hortons i al sud-oest amb Torrelavit.

Té una superfície de 57’3 km2 i una altitud mitjana de 324’7 metres. Piera compta amb més de 13.000 habitants empadronats. Aquesta població augmenta considerablement a l’estiu, a conseqüència de les segones residències. Té una població flotant de mes de 20.000 persones.

La seva situació al sud-est de la comarca de l’Anoia el fa limítrof amb l’Alt Penedès, les terres del sud del terme tenen les mateixes característiques que les penedessenques. Juntament amb el nucli urbà, Piera el formen, segons l’inventari de 1981, 74 caserius i 18 barris, assumits per l’Ajuntament.

El municipi es comunica amb altres poblacions a través dels FGC, la Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense i amb vehicle propi s'hi pot arribar per 5 carreteres.

                                                                                       HISTÒRIA

Segons els historiadors, probablement, el nom de la població deriva del llatí "apiarium", que significa abellar. En els segles medievals i moderns combinà els recursos agropecuaris amb la transformació: molins fariners, ferreria, adoberia, tèxtil.

La característica principal dels orígens de la població és haver estat, des que és extreta de la frontera amb Al-Àndalus al segle X, un important centre rector d'un sector de la vall de l'Anoia.

S'integrava en els dominis de la casa vescomptal de Barcelona, per passar al 1063 a la comptal-reial, de la qual formà part, amb oscil·lacions, a la baixa edat mitjana. Va ser l'any 1431 quan es va integrar als dominis del monestir barceloní de Pedralbes.

Feliu de la Peña a la seva obra Anals de Catalunya localitza Piera a l'època del poeta Ptolomeu, a l'entorn de l'any 140, mentre que la primera notícia documental és la que es troba a la carta de població del lloc de Freixa el 21 de setembre de l'any 955, en què s'esmenta per primer cop el castell de Fontanet (de Piera).

                                                                            ECONOMIA, TURISME I LLEURE

La població activa reparteix les activitats entre la indústria metal·lúrgica i de material elèctric, materials per a la construcció i empreses del mateix ram, química, fusteria, agricultura de secà, amb predomini de la vinya, amb DO Penedès, i el cereal, a més dels cultius arborícoles: l'olivera i l'avellaner, aquest en retrocés, alhora, ha sabut desenvolupar un específic àmbit de serveis. En el camp de la indústria, des del 1990 s'està desenvolupant la industrialització del polígon industrial.

Piera conserva encara un  ceramista local i és viva la tradició de fer aliments artesans. Més d'un centenar d'entitats i associacions donen testimoni del dinamisme social del municipi.

El terme municipal ofereix al visitant llocs d'interès històric i geogràfic. Els dos indrets per excel·lència de Piera són la pineda de Can Ferrer del Coll, on seculars pins i mejestuoses alzines formen un conjunt  històric i harmoniós al Bedorc, i les Flandes de 64 ha, simplement un caprici de la natura que, amb l'erosió, ha transformat una zona argilosa en un indret, amb miniatura, comparable als congostos de fama mundial d'El Colorado (EUA).

PIERA  CONTEMPORÀNIA

El segle XIX representa una continuïtat de l´expansió de la vinya que permet un creixement de la població. Però aquesta progressió es va veure frenada pels conflictes polítics que van sacsejar Espanya en tot aquest segle: la Guerra del Francès (1808-1815) que va tenir molta incidència sobre aquesta zona amb participació directa de pierencs en alguns enfrontaments bèlics com la batalla del Bruc i la instauració de l´estat lliberal amb les tres guerres Carlines que es van succeir des de 1833 fins el 1875. En aquestes lluites, Piera va ser front de guerra i alguns dels caps carlins més importants van ser els pierencs Mariano de la Coloma, Joan de Piera o Miquel Fonts, conegut com el Lleuger de Piera. Durant aquest període es produeixen un seguit de cops d´estat que provoquen canvis de govern constants, fins i tot, l´expulsió d’Isabel II i la instauració del monarca italià Amadeu I i, posteriorment, la proclamació de la República. Aquests canvis finalitzen amb la restauració de la dinastia borbònica en la figura del rei Alfons XII i la creació d´un tipus de govern ideat per Cánovas del Castillo i basat en l´alternància de dos partits polítics, un de conservador i un altre de progressista.

Aquesta inestabilitat política no va beneficiar el desenvolupament industrial arreu de l´estat. Piera va acabar convertint la vinya en un monocultiu, amb el risc que això comporta de dependència d´un sol producte en cas de males collites. Les terres eren treballades en un 58% pels seus propietaris i un 42% eren cedides a rabassa i el principal mercat de Piera era Barcelona. La poca indústria existent es reduïa a una cinquantena de telers senzills i quatre tallers paperers.

La construcció de la nova carretera d´Igualada a Barcelona pel coll del Bruc i la manca d´un ferrocàrril, que no va poder ser possible fins el 1892, va empitjorar la situació ja que va permetre a altres poblacions directes competidores, com Vilafranca o Sant Sadurní, un millor accés als mercats.

Piera per la seva estructura econòmica i social va ser molt sensible a les crisis agràries i a les polítiques liberals del govern i això la va abocar a ser un centre de reclutament de partides carlines.

L´aparició de la fil•loxera a França el 1860 i la pacificació de la regió després de la Restauració van permetre a Piera recuperar-se i prosperar fins que el 1888 la plaga va afectar per primera vegada al municipi. Com el règim d´explotació de les terres era la rabassa morta, els propietaris volien expulsar als rabassaires (nom que rebien els qui treballaven aquests camps) ja que els ceps eren morts. Molts pagesos no van poder amortitzar les seves inversions i, a més, el replantament dels ceps era costós i cap de les parts se’n volia fer càrrec. Aquest enforntament va marcar la societat pierenca en el decurs dels següents 50 anys. Els pagesos afectats, tradicionalment conservadors, només es van veure recolzats pels Republicans Federals que fins aleshores eren un partit sense cap pes atrapat en el sistema bipartidista de la Restauració.

El catalanisme com a símbol de resistència de la tradició al nou estat liberal va tenir molta importància a Piera i ja a la primera assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Manresa el 1892, on es van aprovar les Bases de Manresa, hi va participar l´hisendat, natural de Pierola, Pere Cucurella i Ubach com a delegat de Piera.

Piera inicia el segle XX en un context de crisi però, amb l´arribada de l´electricitat i un petit fenomen industrialitzador, van ajudar a superar-la. Durant els primers trenta anys, el catalanisme va vertebrar la vila que va viure la irrupció d´un component associatiu molt important. La qüestió rabassaire va quedar sobre la taula fins la dècada dels anys 20 quan tornarà a prendre força; Piera va ser un centre rabassaire molt important i el pierenc Josep Buil Bafaluy va ser membre de la junta de la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Aquest catalanisme polític, però, aviat va presentar una fisura entre la dreta i l´esquerra que es va veure agreujada davant la Setmana Tràgica l´any 1909. Alguns pierencs van ser detinguts arran d´aquests fets el que demostra la pròpia divisió en el si de la societat pierenca.

Després de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que va suposar una trasposició del govern feixista italià a Espanya, els sectors republicans van aconseguir crear un fort moviment de suport i la República va ser proclamada el 14 d´abril de 1931. A Piera ja s´havia creat un Ateneu Popular, de marcat caràcter republicà i catalanista, per Alexandre Mata al 1930 i l´any següent ja existia un Centre Republicà Català.

A Piera el pes dels rabassaires van decantar tots els comicis cap al catalanisme d´esquerres. La tensió per la qüestió agrària va augmentar molt. Els propietaris es van decantar pel suport de la Lliga Regionalista que era el representant de la dreta catalanista. L´any 1934, després de l´intent revolucionari de Companys, els propietaris van prendre el control de la vila. La repressió exercida per l´estat a tota Catalunya també es va poder notar a Piera: el regidor Buil va ser empressonat. Quan el 1936 les esquerres guanyen a Espanya i tornen al poder els represaliats, la situació encara es tensa més. Les dretes de tot l´estat en convivència amb bona part de l´estament militar donen un cop d´estat el 17 de juliol de 1936, que, en fracassar, es convertirà en una guerra que durarà 3 anys. Espanya va quedar dividida en un sector dominat pels colpistes sota el comandament del General Franco i un altre controlat pel govern de la República.

La guerra a Piera, que ha quedat a la zona republicana es viu com en molts altres pobles: instauració d´un govern municipal on queden representades totes les forces polítiques del Front d´Esquerres (ERC, CNT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires) i exclusió de les enquadrades al Front d´Ordre (a Piera, els antics regidors de la Lliga), inici de represàlies sobre alguns propietaris, almenys en cinc casos va suposar la mort d´aquests, confiscació de les seves terres i locals, crema d´edificis religiosos (l´església havia quedat identificada amb els sectors més conservadors de la societat i per tant més reacis als canvis en la qüestió agrària), l´arribada de refugiats d´altres indrets de l´estat, la marxa al front del jovent i l´inici de les restriccions per manca d´aliments, roba, ... ja que les comunicacions estaven tallades o les necessitats de l´exèrcit impedien el normal intercanvi de productes.

Quan el 22 de gener de 1939 les forces nacionals entren a Piera comença una llarga postguerra en  què la principal ocupació dels nous dirigents, elegits entre els simpatitzants amb les dretes, és la de normalitzar la situació i regularitzar els proveïments que van ser molt escassos fins els anys 50. Un altre aspecte va ser la repressió del nou règim: tres pierencs van ser afusellats i 46 més van acabar a la presó a part de tots els que van fugir. El Nacionalcatolicisme, denominació del nou sistema polític, va instaurar una política ultraconservadora i una estètica clarament feixista que es va anant suavitzant amb l´apropament del govern del General Franco als Estats Units als anys 50, moment en què Espanya trenca el seu aïllament internacional i comencen a arribar inversions estrangeres, afavorint una tímida obertura de l´economia estatal.

De la destrucció de la xarxa associativa, motivada per la repressió franquista, només van subsistir unes poques associacions, la més important de les quals va ser el Foment, continuació del Casal Català creat a l´any 1921. Durant els anys 50 va haver-hi unes quantes iniciatives privades, una de les quals va donar com a fruit la constitució del Club Natació Piera l´any 1959, la Caixa de Pensions va obrir una biblioteca l´any 1953, la fundació de la residència Sant Bonifaci el 1957 o l´acció del mecenes local, Víctor Rius Ribera, amb donacions i la construcció d´un parc municipal.

La industrialització espanyola comença a dibuixar-se i s´inicia un despoblament rural, que a moltes parts d´Espanya va suposar l´emigració de molta població cap els centres més industrials com Madrid o Catalunya. Piera no va rebre tanta població com Vilanova del Camí o Santa Margarida de Montbui.

A Piera, el problema que es va presentar va ser el de les urbanitzacions. Les capes mitjanes emergents en aquesta nova societat industrialitzada buscaven una segona residència lluny de les grans ciutats. Degut a la manca d´una planificació del territori, moltes àrees no urbanitzades es van transformar en petits nuclis de població que no rebien els serveis mínims necessaris. L´adeqüació de totes aquestes zones va ser el principal conflicte durant els següents anys. Un altre problema va ser la necessitat de més places escolars. L´any 1967 es va crear la Asociación de Cabezas de Familia de Piera que va construir l´escola Apiària.

En matèria de política, alguns sectors ja començaven a veure la fi del règim i buscaven una revitalització de la vida cultural i social, l´any 1964 la revista Ressò de Piera es va convertir en un vehicle de manifestació d´aquesta tendència que amb una opció catalana es decantava per una orientació catòlica, però, alhora progressista.

Amb la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975, comença un període de transició política. L´ajuntament, amb problemes a les urbanitzacions, amb l´oposició democràtica organitzada al propi municipi i que no creia legítim un equip de govern abocat a una propera desaparació, va demanar al Govern Civil la convocatòria d´eleccions municipals per poder donar solució a tots aquests problemes. Les eleccions generals celebrades el 15 de juny de 1977, les primeres des de feia 40 anys, va deslegitimar encara més l´equip de govern que no va dimitir per no paralitzar l´administració local.

Amb tot, es va arribar a les primeres eleccions municipals el 3 d´abril de 1979 que van significar la recuperació de la democràcia municipal. Un temps fins l'actualitat en el qual Piera ha crescut en tots els sentits. S'arriba a superar els deu mil habitants i la indústria, el comerç i les diferents entitats arrelen a la nostra població. Des d'aleshores Piera ha passat per les urnes en diverses ocasions. La primera convocatòria, 1979, va tenir una participació del 73,3 per cent. PSC i CiU van treure 5 regidors cadascun i Josep Parramon que representava el grup independent en va treure 1. Josep Parramon va trencar el desempat a favor de Josep Manuel Lacambra (CiU), que es va convertir en el primer alcalde de Piera en la democràcia. L'any 1983 es va constituir el segon Ajuntament democràtic de la vila. El PSC aconsegueix l'alcaldia amb Pere Farrés que n'és reelegit el 1987 amb un total de 7 regidors. El 1991 el grup de Convergència i Unió torna a l'alcaldia amb Jaume S. Guixà al capdavant. Guixà aconsegueix ser reelegit i amb majoria absoluta el 1995 amb 10 dels 13 regidors possibles. En les eleccions celebrades el 1999, CiU manté la majoria absoluta amb 9 regidors, el PSC en té 3 i ERC-Els verds compta amb 1 representant. En les eleccions de 2003 el consistori passa de 13 a 17 regidors. Jaume S. Guixà aconsegueix l'alcaldia de Piera per quarta vegada consecutiva gràcies als 8 regidors de Convergència i Unió i al vot favorable del reprentant d'Els Verds. La resta de regidors que configuren l'actual mapa polític local són 4 d'ERC, 3 del PSC i 1 del PP.

                                              Records de Piera

                                                         Monument a la Sardana. Plaça del Sant Crist.

                    Sardana dedicada a Piera pel mestre Antoni Albors i fou estrenada l'11 de setembre de 1990, interpretada per la Cobla Sant Jordi.

                        Són tants records                                                          Poble de Piera

                                        els que jo guardo de Piera!                                          poble acollidor.

                                        Són tants moments                                                      Els records que et guardo

                                        de pau, de goig i amor,                                               són de pau i amor.

                                         la joventut,                                                                   Són tantes vivències

                                        la vida plena, les il·lusions,                                        de ma joventut

                                        batec del cor,                                                                 que ja mai s’obliden

                                       que recorda tants bells moments.                            tants moments viscuts.

                                       És tot amor vers aquest poble de Piera.                  Poble de Piera

                                       Poble de pau, de noble gent.                                      poble acollidor

                                      Poble de Piera.                                                                els records que et guardo

                                      Guardo un bell record:                                                   són de pau i amor.

                                      les hores viscudes,                                                          Poble de Piera

                                     els somnis d’amor.                                                           guardo un bell record

                                     És la teva terra,                                                                les hores viscudes

                                     un bressol d’argent.                                                       els somnis d’amor.

                                     Són els teus paratges,                                                     És la teva terra

                                     és la teva gent.                                                                 un bressol d’argent.

                                     Són tantes  vivències                                                      Són els teus paratges,

                                     de ma joventut,                                                                 és la teva gent.

                                     que ja mai s’oblidaran                                                     LA TEVA GENT!

                                     tants moments viscuts.

I una altra sardana, aquesta de Catalunya, en general:

CATALUNYA

És la terra més galana que en el món hi ha
Catalunya de la Plana fins a l'Empordà.
Un paradís em semblen ses conreus
des de l'Ebre als Pirineus.