|
|
PER ALS ALUMNES DE
PIERESTIU ESTUDIANTS
DEL NIVELL C DE
CATALÀ
ESTRUCTURA DE LA PROVA
|
|
|
Percentatge amb relació
al total |
Temps màxim previst |
|
ÀREA 1 |
Expressió escrita |
40% |
50 minuts |
|
ÀREA 2 |
Gramàtica i lèxic |
30% |
40 minuts |
|
ÀREA 3 |
Expressió oral |
30% |
10 minuts |
|
|
Total prova |
100% |
1 hora i 40 minuts |
La
part oral de la prova (àrea 3) es fa separadament de la part escrita (àrees
1 i 2). El temps màxim previst per a la part escrita és d’1
hora i 30 minuts.
Requisits d’acreditació
del nivell C:
—La
puntuació mínima exigida per superar la prova és de
70 punts.
—A
més, cal arribar a una puntuació mínima en les àrees següents de la prova:
Àrea
1:
Puntuació mínima exigida: 20
punts (de
40 punts possibles)
Àrea
2:
Puntuació mínima exigida: 15
punts (de
30 punts possibles)
Àrea
3:
Puntuació mínima exigida: 15
punts
(de 30 punts possibles)
Certificat de nivell superior C de llengua
catalana
Model de prova
Àrea 1. Comprensió oral i expressió
escrita
Àrea 2. Expressió escrita
Àrea 3. Coneixements gramaticals
Àrea 4. Comprensió lectora i expressió oral
Àrea 1.
Comprensió oral i expressió escrita
Escolteu el text que us llegirà dues vegades la persona que us examina i
feu-ne un resum d'unes 150 paraules.
Aquest seria el text:
CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA
FEINA
Sovint s'utilitza l'expressió dona treballadora per indicar la dona
que fa un treball retribuït, sigui per compte propi o aliè. La frase és un
xic injusta per a tantes i tantes dones que han treballat i treballen molt a
casa seva, tenint cura dels fills i de la família; són les anomenades
mestresses de casa. Aquesta dedicació a la família, anys enrere més
nombrosa que ara, ha suposat exercir un gran nombre de feines que avui ja
han esdevingut una professió: cuinar, rentar la roba, planxar, netejar la
casa, cuidar els nens, els avis, els malalts, etc. La gran diferència és que
la mestressa de casa no percep cap retribució per aquestes feines.
Aquesta dedicació exclusiva a la família té diversos inconvenients: la dona
no rep retribució, ni cap renda monetària directa, ni cotitza a la Seguretat
Social, cosa que la fa dependre econòmicament del marit; si aquest
desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense recursos i el dia
de demà no tindrà pensió de jubilació. A més, la dona que no treballa fora
de casa també pot quedar desvinculada més fàcilment del món extern, del seu
entramat cultural i associatiu, de la seva evolució tecnològica, del batec
diari...
Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famílies ja
es plantegen que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la
seva pròpia professió i ofici. La progressiva incorporació de la dona al món
del treball és un signe de modernització i de progrés. Els països més
desenvolupats són aquells en què hi ha una major proporció de dones que
treballen (Suècia, EUA, Holanda, Canadà, Dinamarca, etc.), és a dir, els que
tècnicament tenen la major taxa de població ocupada femenina. La taxa
mitjana d'ocupació femenina europea és del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%.
S'observa que per arribar a la mitjana europea, més elevada, encara hem de
fer un esforç notable.
La incorporació de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema
que permeti un repartiment equilibrat de responsabilitats entre la vida
professional i la vida privada; amb aquesta finalitat es va crear la
Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats
Familiars, amb participació de sindicats i associacions empresarials. Les
recomanacions plantejades per aquest òrgan s'agrupen en tres blocs: a)
prestacions en temps, per exemple maternitat, excedències dels pares i
flexibilitat d'horaris laborals, comercials i escolars; b)
prestacions en serveis, com ara l'atenció a les famílies amb persones
dependents; c) prestacions econòmiques, entre d'altres, subsidis
familiars i desgravacions fiscals.
Àrea
2.
Expressió escrita
Expressió
escrita 1
La universitat a la qual esteu vinculat/da professionalment us ha encarregat,
a través del vostre departament, que organitzeu i presenteu un cicle de
conferències, per a l'inici del pròxim quadrimestre, sobre un tema de la
vostra especialitat.
Redacteu el text de presentació que llegireu a l'inici d'aquest cicle de
conferències en què informareu del contingut, els objectius i el perquè de
la tria del tema i dels ponents per a aquestes conferències.
El text ha de contenir unes 200 paraules aproximadament.
Expressió
escrita 2
Llegiu aquesta notícia publicada en un diari informatiu.
Un tribunal
anglès autoritza separar dues siameses tot i que una no sobreviurà
Les
siameses Jodie i Mary, que van néixer unides pel ventre, seran separades
malgrat que una d'elles està condemnada a morir a conseqüència de l'operació.
Així ho va decidir el Tribunal d'Apel·lació de Londres, en una sentència
adoptada per unanimitat pels tres jutges que han presidit el cas, i que ja
ha provocat reaccions confrontades. Els pares de les nenes, que s'oposaven a
la separació per raons religioses, podrien apel·lar davant la Cambra dels
Lords.
Un dels jutges, Alan Ward, va justificar el veredicte argumentant que a Mary,
una de les nenes, li falten òrgans per viure per ella mateixa i s'està
emportant la sang que Jodie necessita.
L'advocat de la família va dir que els seus clients estudiaran els passos
que cal seguir ara. Els pares de les siameses creuen que seria contrari al
desig de Déu separar les seves filles, una opinió compartida per
l'arquebisbe Cormac Murphy-O'Connor, primat de l'Església catòlica
d'Anglaterra i Gal·les, el qual va remetre un escrit al tribunal oposant-se
a l'operació.
Les nenes van néixer fa sis setmanes a l'hospital de Saint Mary de
Manchester. Jodie és un nadó relativament sa, però Mary no té fetge, cor ni
pulmons, i posseeix, a més a més, un cervell molt primitiu, segons els
metges.
El Periódico, 23-9-2000 (text adaptat)
Després de llegir aquesta notícia, reflexioneu sobre el seu contingut i feu
un article d'opinió en què reflectiu tot el que us suggereix el que s'hi
explica.
El text ha de contenir unes 250 paraules aproximadament.
Àrea 3. Coneixements gramaticals
1. Llegiu els textos següents i, per a cada espai buit, marqueu amb una creu
la lletra corresponent a l'opció correcta.
L'enfocament lingüístic ha tendit a considerar l'escriptura ________________
(1) nivell més ______________ (2), al qual la llengua _______________ (3)
arribar o no. Una mostra d'aquesta aproximació, la tenim en girs com ara
llengua oral, ____________ (4) recorden un origen dubtós. L'alternativa
seria considerar tot això com a expressions metafòriques, que no han
d'ajustar-se estrictament ____________ (5) volen dir. Des del cantó de la
sociologia, l'escriptura és una classe més d'activitat, com ___________ (6)
treball manual o com escoltar música: són coses que algú fa, amb una
distribució i el sistema de restriccions que sigui; naturalment, parlar
constitueix una activitat més, que podem correlacionar amb altres. Centrats
en la gent ____________ (7) fan, llegir i escriure tenen, doncs, un subjecte
personal. Som capaços de llegir moltíssimes més coses que les que podríem
expressar escrivint, i el parany ____________ (8) menystenir l'etapa
aparentment passiva (llegir), quan és certament la més important.
Referir-nos a la totalitat amb el nom d'escriptura és com fixar-se només en
la part de dalt de l'iceberg.
(Aspectes del pensament sociolingüístic europeu)
|
(1) a. com a un
(2) a. del seu anàlisis
(3) a. pugués
(4) a. la qual cosa
(5) a. al que
(6) a. qualssevol
(7) a. i en el que
(8) a. consisteix en |
b. com
b. de la seva anàlisis
b. pogués
b. que
b. al qual
b. qualsevulla
b. i en el què
b. consisteix amb |
c. com un
c. de la seva anàlisi
c. podés
c. els què
c. allò que
c. qualsevulgui
c. i en que
c. consisteix a |
d. com si un
d. del seu anàlisi
d. puguessi
d. lo qual
d. el que
d. qualsevol
d. i que
d. consisteix |
La revolució romàntica va tenir conseqüències en l'escriptura. D'una banda,
va traçar una frontera entre els textos literaris (lliures) i els no
literaris (sotmesos a regles). Amb els anys, aquests darrers es refugiarien
dins la frontera de la llengua, i els literaris ___________(9) quedarien
absurdament fora. A aquesta fractura, _____________ (10) van contribuir
també altres col·lectius, com ara els investigadors positivistes,
______________ (11) tractar la humanitat com si fos una ciència exacta. Als
disseccionadors de la llengua ja ___________ (12) va anar bé desprendre's
del llast subjectiu que representava la literatura i concentrar-se
____________ (13) la gramàtica, més susceptible de taxonomia. La poètica i
la retòrica van desaparèixer de la cultura occidental fins a mitjan segle XX.
El substantiu poètica deu la seva recuperació a Roman Jakobson. Si fixem la
nostra atenció en aquest lingüista ens adonarem ____________ (14) només ell
podia obrar la resurrecció.
Vicenç Pagès, Un tramvia anomenat text.
|
(9) a. en
(10) a. s'hi
(11) a. entestats amb
(12) a. els
(13) a. amb
(14) a. de que |
b. n'hi
b. en
b. entestats en
b. els hi
b. en
b. de què |
c. l'hi
c. hi
c. entestats a
c. els en
c. a
c. que |
d. hi
d. li
d. entestats
d. lis
d. dins
d. què |
La
utilització de la lactosa la fa possible un enzim, la lactasa, que la
digereix i ________________ (15) els components. Quan deixen de mamar, tots
els mamífers deixen de produir lactasa, ________________ (16) ja no és
necessària; l'home, però, és una excepció, ja que molts adults continuen
produint lactasa quan ja estan desmamats i, per tant, poden continuar
_____________ (17) llet perquè són capaços d'utilitzar la lactosa. Els que
no produeixen lactasa no poden beure llet quan són adults. El qui té aquesta
incapacitat tendeix a desenvolupar un rebuig per la llet, és a dir, no
_____________ (18), per la qual cosa evita de ___________(19). I pot tenir
reaccions desagradables si ___________(20) administra sense saber-ho, per
exemple si ha estat utilitzada ___________(21) ingredient en algun menjar.
Fins fa pocs anys, aquesta intolerància a la lactosa no era coneguda o
diagnosticable. Actualment, qui la pateix sovint no _____________(22),
almenys a Europa i als EUA, on el consum de llet és molt difós; però
_____________(23) països, com la Xina i moltes altres parts del món,
____________(24) la llet és considerada un aliment no apte per als adults i
cap no en beu després del període d'alletament. Això no val per a
tots els productes lactis, perquè en la fabricació del formatge i del iogurt
la lactosa és àmpliament consumida pels bacteris utilitzats per
_____________(25).
Luca i Francesco Cavalli-Sforza. Qui som.
|
(15) a. li separa
(16) a. perquè
(17) a. beguent
(18) a. l'hi agrada
(19) a. prendre'n
(20) a. se li n'
(21) a. com
(22) a.es dóna compte
(23) a. hi ha
(24) a. en que
(25) a. produir-se |
b. n'hi separa
b. per què
b. beguent-ne
b. l'agrada
b. pendre'n
b. se n'hi
b. amb
b. se'n dóna compte
b. hi han
b. en els què
b. produir-los |
c. en separa
c. doncs
c. bevent
c. li agrada
c. prendre-la'n
c. se li'n
c. com a
c. s'adona
c. n'hi ha
c. en els que
c. produïr-los |
d. separa
d. per la qual
d. bevent-ne
d. li n'agrada
d. pendre-la'n
d. s'hi
d. com a un
d. se n'adona
d. n'hi han
d. en què
d. produïr-ne |
2.
Transformació de frases
Transformeu la frase a en la frase b, canviant solament el que
sigui necessari. El que escrigueu a la frase b no pot ser mai
exactament igual al que hi ha a la frase a.
Exemple:
a. El guia ens va dir: "Si no voleu fer tard, hem de marxar".
b. El guia ens va dir que si no volíem fer tard havíem de marxar.
1.
a) Necessitem deu bolígrafs vermells.
b) De bolígrafs, _______________________ vermells.
2.
a) Nois, preneu-vos la feina amb més interès!
b) Nois, no ____________________ la feina amb tant desinterès!
3.
a) Aquest advocat sempre diu als clients: "Consentiu al pagament".
b) Aquest advocat sempre _______________ aconsella que _______________ al
pagament.
4.
a) Participar en la cursa em sembla bé.
b) Estic d'acord ________________ participar en la cursa.
5.
a) El secretari li enviarà l'informe avui mateix, i això permetrà avançar la
reunió.
b) El secretari li enviarà l'informe avui mateix, ________________ permetrà
avançar la reunió.
6.
a) Dividiu les oracions en simples i complexes.
b) Dividiu les oracions _______________ siguin simples o complexes.
7.
a) Segurament et molestarà, però la presentarà com la teva amiga.
b) _________________ et molesti, la presentarà com la teva amiga.
8.
a) Tan aviat com puguis, porta'm una tovallola.
b) Li va dir que tan aviat com____________________, li portés una tovallola.
9.
a) En Felip em va dir: "Me'n vaig perquè m'atabales".
b) En Felip em va dir que __________________________________________.
10.
a) Com que té diverses al·lèrgies, no pot prendre certes medecines.
b) Té diverses al·lèrgies, ___________________ no pot prendre certes
medecines.
3. Lèxic
Ompliu els buits de les frases següents a partir de les paraules que es
donen entre parèntesis.
1. No
_____________________ (parpella), que no et podré treure la brossa de l'ull.
2. Ens ha dit que no pot _____________________ (garantia) l'autenticitat
dels documents.
3. El polític es va veure obligat a ________________ (matís) les seves
declaracions.
4. Com que no va tenir temps de preparar-se'l, va _________________ (improvís)
el discurs.
5. Les maduixes cultivades no tenen tan bon gust com les ________________ (bosc).
Trieu l'opció correcta
dels derivats següents.
6. Fer més barat (abaratar/abaratir).
7. Prendre terra (aterrar/aterrissar)
8. Cobrir amb quitrà (enquitranar/aquitranar)
9. Treure el greix (engreixar/desengreixar)
10. Fer una composició (compondre/composar)
Trieu la
paraula adequada segons el context i ompliu els buits.
11. L' _____________ (al·locució/elocució) del delegat fou molt aplaudida.
12. Hem anat a la _______________ (vil·la/vila) Olímpica.
13. Quin ___________________ (legat/llegat) ens han deixat?
14. És una raó __________________ (legítima/llegítima).
15. L'acusat va ______________ (eludir/al·ludir) la justícia.
Àrea
4. Comprensió lectora i expressió oral
Aquesta àrea consta de dues parts: lectura en veu alta i exposició oral.
En primer lloc, heu de fer una lectura en veu alta d'un fragment del text
que teniu a continuació. La lectura s'emmarca en un context de situació
formal. Cal que respecteu la puntuació del text, i que llegiu a una
velocitat normal, per tal de fer l'entonació adequada.
En segon lloc, heu de fer una exposició oral. Participeu en una taula rodona
sobre el tema del transvasament del riu Ebre. Com a persona implicada i
experta en el tema, heu de defensar una de les dues posicions ideològiques
respecte del contingut del text. Estructureu bé el vostre discurs i aporteu
arguments sòlids a favor de la vostra posició. A favor o en contra del
transvasament de l'aigua de l'Ebre?
El debat de
l'aigua
El govern central aposta per l'Ebre per fer dos grans transvasaments.
El projecte de pla hidrològic nacional (PHN) presentat ahir pel ministre de
Medi Ambient, Jaume Matas, als membres del Consell Nacional de l'Aigua
aposta per fer servir el riu Ebre per solucionar els principals problemes de
falta d'aigua que afecten l'Estat espanyol. La proposta del govern central,
concretament, considera que els dos transvasaments més viables serien els
que portarien aigua de l'Ebre cap al sud-est i, des del mateix Ebre, cap a
les conques internes de Catalunya.
Així, segons la proposta defensada ahir públicament per Jaume Matas, l'àrea
de Barcelona (conca central de Catalunya) rebria 180 hectòmetres cúbics
d'aigua a l'any. La conca del Xúquer aconseguiria una aportació de 300
hectòmetres cúbics, la conca del Segura 430 hectòmetres cúbics i l'àrea
d'Almeria (adscrita a la conca del Sud) aconseguiria 90 hectòmetres cúbics.
Per motius econòmics, tècnics i ambiental, Jaume Matas va indicar que el
transvasament de l'Ebre és "el més racional, coherent i lògic". El ministre
de Medi Ambient es va mostrar convençut de poder aconseguir consensuar la
seva aposta pel transvasament del riu Ebre.
Així, el govern central confia a tòrcer l'oposició del govern aragonès,
argumentant en primer lloc que, fetes totes les reserves de futur i
ecològiques exigibles, a l'Ebre encara li sobren uns 5.000 hectòmetres
cúbics anuals. A més a més, Matas va insistir que el transvasament de l'Ebre
garantirà l'acompliment total de les grans obres hidràuliques acordades el
1993 en el Pacte de l'Aigua per a aquesta comunitat.
Els receptors pagaran compensacions
El govern central és plenament conscient que un dels principals problemes
per assolir l'anhelat consens sobre l'aigua és la resistència de comunitats
com Aragó a cedir el que consideren el seu únic bé. En el seu programa
d'actuacions per convèncer els aragonesos que no són les víctimes, sinó els
grans beneficiaris, d'un pla hidrològic que, al capdavall, a canvi de cedir
aigua de l'Ebre els posarà al dia totes les infraestructures, entra també la
creació d'un cànon que les comunitats receptores hauran de pagar a les
conques donants. Els fons recaptats només es podran fer servir per a "compensacions
mediambientals". Aquest cànon serà previsiblement de 5 pessetes per metre
cúbic, 1 pesseta per sobre del que estan pagant els usuaris del
transvasament Tajo-Segura.
El ministre Matas no va voler especificar la quantitat que rebrien les
conques donants.
Tot i que no existeixen dades contrastades, el departament de Medi Ambient
de la Generalitat considera, però, que les comarques de l'Ebre podrien rebre
entre el 20% i el 25% dels 5.000 milions de pessetes anuals que suposaria la
compensació a pagar per les comunitats i comarques receptores dels
transvasaments.
"El pla
convertirà el riu Ebre en una enorme claveguera"
La coordinadora antitransvasament de l'Ebre es va mostrar ahir contrària a
la proposta del Pla Hidrològic Nacional de transvasar 1.000 hectòmetres
cúbics d'aigua anualment perquè "hipoteca el futur del riu i el convertirà
en una enorme claveguera". Segons Manel Tomàs, president de la coordinadora,
cal partir de la base que es parla d'uns cabals que no existeixen, ja que
això suposa uns 32 metres cúbics per segon, "i això és més que l'aigua que
hi ha en aquesta part de l'Ebre a l'estiu", explica.
Tomàs va qualificar el transvasament d'"insolidari" perquè "només beneficia
els qui malbaraten l'aigua i les grans constructores, i desestablilitza el
territori". Segons creu, si es duen a terme els plans previstos al PHN, "l'Ebre
es convertirà en una ria, [el Pla] afectarà la salubritat de l'aigua i
l'agricultura de la zona, i també tirarà per terra els plans de
navegabilitat que té la Generalitat".
L'oposició de la coordinadora no és única a les Terres de l'Ebre. ERC i les
organitzacions ecologistes també van criticar la proposta de Matas, mentre
que el PSC i CiU demanen contraprestacions a canvi de donar l'aigua, segons
informa N. Valls.
El portaveu del grup parlamentari Socialistes-CpC, Manel Nadal, es va sumar
a les crítiques al projecte del PHN del govern popular. Nadal, tot i
destacar la necessitat de la tramitació del PHN, va qualificar la proposta
de transvasar mil hectòmetres cúbics de l'Ebre d'"injusta i abusiva", i es
va mostrar partidari de comptar amb aportacions d'altres conques, com ara la
del Duero o la del Tajo".
Avui,
6-9-2000.
Vols gaudir de la
natura? Mira al final d´aquesta pàgina!
Què cal fer i què no
hem de fer mai.
DIARREA:Deposicions líquides i molt
freqüents.
Que podem fer-hi?
- Si no vomita, doneu-li aigua.
- Si té vòmits, doneu-li aigua en quantitats petites i freqüents.
- Consulteu el metge.
Què no hem de fer mai?
- No li doneu medicaments, en cap cas.
Símptomes d’alarma:
- Si hi ha sang abundant a la femta.(caca)
- Si té un intens mal de panxa.
- Si té els llavis i la llengua secs.
En aquests casos, millor traslladar-lo a urgències nosaltres mateixos
ja que no és una emergència.
Curs d´Educació
per
a la salut
A casa teva o entre els
amics i veïns tens:
AVIS o GENT
GRAN?
INFANTS?
MALALTS?
Sabries què fer si en un
moment determinat necessitessin de la teva ajuda?
Sabries com reaccionar
davant d’un mareig, d’una fractura, d’un desmai o encara més, davant d’un
ennuegament tan normal en tothom però sobre tot els nens i en els avis? I
fer-ho d’una forma ràpida, fàcil i segura?
I
tu, mestre, monitor o cangur?
Ho havies après però ja no te n’enrecordes?
Hi ha moments
en què no pots “fallar” !!
Ara,
T'ho posem bé!!
Sols una hora, durant vuit dissabtes, d´11
a 12 del migdia dels mesos de
març i abril del 2008 (excepte
festius) pots rebre una alta informació en temes bàsics sobre la teva salut
i la dels teus.
ÉS UN CURS
TOTALMENT GRATUÏT
que correrà a càrrec d’un
metge, una infermera, un farmacèutic, un policia o Mosso d´Esquadra i un
socorrista titulat.
Per apuntar-t’hi:
Recull un full
d’inscripció a les Papereries Amat i Dalmau. Una vegada emplenats els tornes
allà mateix. Nosaltres els recollirem i et darem informació puntual. També,
sobre els temes a tractar, la trobarà a la pàgina web de Pierestiu:
La
inscripció és fins el dia 31 de gener de 2008.
El nombre d’assistents hi és limitat.
NO HO DEIXIS
PER A MÉS ENDAVANT!!
SENZILLES
LLIÇONS DE CATALÀ
Hi ha
alguns barbarismes que no podem fer si volem parlar correctament en català.
Millorar el nostre català
Ens ho hem de corregir:
Bueno:
bé, d’acord, entesos, conforme/ja està bé, prou, ja n´hi ha prou, alça,
renoi...
Vale:
val(pagaré, rebut), d´acord, entesos, bé, està bé, molt bé, conforme,
correcte,va bé...En negatiu: No s´hi val...
Això és lo de menys:
això rai
Al menos:
almenys, ben bé, si més no...
menos mal que:
sort que, encara sort que, encara rai, això rai, encara bo que...
Algo:
alguna cosa, quelcom, res (Si vols res, avisa’m)
Puesto:
lloc, indret/parada
Ademés:
a més a més, a més, així mateix...
els demés: els
altres, tots els altres, la resta, els restants...
Des de luego:
per descomptat, i tant, és clar, prou, sens dubte, no cal dir, ja està bé,
quina barra...
Hasta:
fins, fins a/fins i tot...
en quant a: pel
que fa a, respecte a, quant a...
No està mal:
Déu n’hi do, no està malament...
Arrepentir-se:
penedir-se...
Siesta:
migdiada, sesta...
En seguida:
de seguida, tot seguit...
Emitir:
emetre (TV3 avui ha emès un conte...)
Medis de comunicació:
Mitjans de comunicació...
Apretar:
estrènyer(el cinturó) prémer (el gallet), picar (el sol), collar (un vis),
serrar (les dents)
Disfrutar:
gaudir de, fruir de/divertir-se, xalar, passar-s’ho bé...
Mando:
comandament (a distància)...
Resto:
la resta/el restant, el sobrant...
Tipo:
mena, classe, tipus...
 Petit
manual de conversa
EN CATALÀ
Per als més principiants
1.- SALUTACIONS:
Buenos días Bon dia
Buenas tardes Bona tarda
Buenas noches Bona nit
Adiós Adéu,
adéu-siau
Cómo está? Com està?
Bienvenido Benvingut
Gracias. Muy ambale. Gràcies, molt
amable.
2.-
TRACTAMENTS:
Señor Senyor
Señora Senyora
Señorita Senyoreta
Señoras y señores Senyores i senyors
Su esposa La seva muller, dona
Su marido El seu marit, home
Maestro/a Mestre
Doctora Metgessa
3.-
PRESENTACIONS:
Me llamo... Em dic...
Este es mi marido Aquest és el meu marit
Esta es mi mujer Aquesta és la meva muller
...mi hijo El meu fill
...mi hija La meva filla
Encantado Encantat
Cómo se llama ud.? Com es diu V.?
No somos de aquí No som d´aquí
4.- Visites
Puedo hablar con el señor, la señora, la señorita...
Puc parlar amb el senyor, la senyora, la senyoreta
Cuando estarà en casa? Quan serà a casa?
Adelante Endavant
Siéntese por favor Segui, Siusplau
Por desgracia, tengo que irme.
Per desgràcia, me n’haig d’anar.
Gracias por la amable velada
Gràcies per la agradable vetllada, festa...
Ruego salude en mi nombre a...
Prego saludii en el meu nom a ..
5.-
COMIATS:
Hasta mañana Fins demà
Hasta luego Fins després
Suerte Bona sort
Ya es tarde Ja és tard
Nos vemos A reveure
6.-PREGUNTES GENERALS:
Cuando Quan
Por qué? Per què?
Cual? Quin, quina
A quien? A qu?
Con quien? Amb qui?
Quien? Qui?
Por que Perquè
Cómo? Com?
Cuanto tiempo? Quan de temps?
Dónde? On?
Cuando se abre Quan s’obre?
Cuándo se cierra Quan tanquen?
Qué es esto? Què és això?
Qué ha sucediido Què ha passat?
Qué significa ésto? Això què significa?
Quién es? Qui és?
Cómo se va a.... Com s’hi va a...?
De dónde vienes? D’on vens?
A.- JUGANT AMB ELS
BARBARISMES:
Ajedrez
Escacs
Almeja Cloïssa, copinya
Bandeja Safata
Clavija Clavilla
Concejal Regidor, conseller
Jabalí Porc senglar
¡Ojo! Ep!, compte! ves!
jamón Pernil, cuixot
Juerga Xerinola
Lejía Lleixiu
Lujo Luxe
Ojalá Tant de bo
Traje Vestit
Jefe Cap
Raro ar, estrany
Semáforo Semàfor
Teléfono lèfon
Tubo Tub
Metro Metre (de mesurar)
Indio Indi
7.-
PRECS I PREGUNTES:
Por favor, dígame Siusplau, em pot dir
Cómo dice? Com diu?
Qué desea? Què desitja?
Ayúdeme, por favor! Ajudi’m, Siusplau
Que se divierta Que s’ho passi bé
8.-
AGRAÏMENTS:
Muchas gracias! Moltes gràcies
Igualmente Igualment
De nada De res
9.-
AFIRMACIONS I
NEGACIONS:
Sin duda Certament
Bien Bé
Muy bien Molt bé!
Exacto Exacte
Nunca Mai
Nada Res
Quizás Potser
Perdone Perdó, perdoni
10.-
CONDOLS:
Realmente lo siento Ho sento, de veritat
Lo siento mucho Ho sento molt
Que lástima Quina llàstima, pena
Me sabe muy mal Em sap molt de greu
Le doy mi pésame Li expresso el meu condol
11.-
FELICITACIONS:
Felicidades Felicitacions, felicitats!
Feliz cumpleños Feliç aniversari!
Le deseo Li desitjo...
Le deseamos Li desitgem...
12.-
CANÇÓ D´ANIVERSARI:
Cumpleaños feliz
Cumpleaños feliz
Te deseamos todos
Cumpleaños feliz
Que siguis molt feliç
Que siguis molt feliç
Que siguis (Nom de
l´homenatgeat:Montse, Antònia, etc))
que siguis molt feliç.
B.- JUGANT AMB ELS BARBARISMES:
Aplauso Aplaudiment
Asunto Afer, assumpte
Boxeo Boxa
Butano Butà
Desvío Desviació, - ment
Cobro Cobrament
Bolso Bossa
Chino Xinès
Dato Dada
Desafio Desafiament
Brillo Brillantor
Embarcadero Embarcador
Enano Nan
Estreno Estrena
Robo Robatori
Saludo Salutació
Sótano Soterrani
Tablero Tauler
Terremoto Terratrèmol
Terreno Terreny
Tipo Tipus
13.- RECLAMACIONS:
Tengo que hacer una reclamación
Haig de fer una reclamació
Quisiera hablar con el director:
Voldria parlar amb el director
El libro de reclamaciones
El llibre de reclamacions...
Es muy desagradable És molt desagradable
Faltan cosas Hi manquen coses
No tengo lo necesario No tinc el necessari
Está roto Està trencat
No está en orden Està desordenat
14.-
COMUNICACIÓ:
Habla catalán? Parla català?
Por favor, hábleme más despacio
Si us plau, parli’m més a poc a poc
Cómo se dice en catalán...Com es diu en català
Qué significa ésto? Què significa això?
Puede traducir ésto, por favor?
Em pot traduir això, siusplau?
Por favor, escríbalo Si us plau escrigui-ho!
15.-
EL TEMPS:
Qué tiempo, hace, hará? Quin temps fa, farà?
Cuál és la previsión ... Quina és la previsió?
Lloverá, nevarà? Plourà, nevarà?
Harà buen tiempo? Farà bon temps? (bo)
Hace frío, calor... Fa fred, fa calor
Hace viento Fa vent
Està nublado Està ennuvolat
Llovizna Plovisqueja
Relampaguea Llampega
Truena Trona
Graniza Pedrega
Cuántos grados hay A quants graus estem
El tiempo mejora El temps millora
16.- ELS NOMBRES:
0, 1, 2, 3 Zero, un, dos, tres
4, 5, 6, 7 quatre, cinc, sis, set
8, 9 10, 11 vuit, nou, deu, onze
12, 13, 14, 15 dotze, tretze, catorze, quinze
16, 17, 18, 19 setze, disset, divuit, dinou
20, 21, 22, 29 vint, vint-i-un, vint-i-dos...vint-i-nou
30, 40, 50, 60 trenta, quaranta, cinquanta, seixanta
70, 80, 90, 100 setanta, vuitanta, noranta, cent
200, 300, 500 dos-cents, tres- cents, cinc-cents
1000, 6000, 10000 mil, sis mil, deu mil
1 millón 1 milió
Año 2006 Any 2006
1º, 2º, 3º Primer, segon, tercer
4º, 5º, 6º, 7º Quart, cinquè, sisè, setè
8º, 9º, 10º vuitè, novè, desè
17.- L´HORA:
Qué hora es? Quina hora és?
Son las 10 Són les deu
Son las 8 y media
Són 2/4 de 9
¼ i mig de 9
Falten 5 minuts per 2/4 d’onze
2/4 i cinc de vuit
¾ i mig de set
Falten 5 minuts per les 12 de la nit
D’aquí a cinc minuts serà migdia.
18.-
INDICACIONS SOBRE
L’HORA:
Por la mañana Al matí
Muy de mañana De bon matí
Al mediodia Al migdia
Por la tarde A la tarda
Al atardecer Al capvespre
Por la noche A la nit
Por la madrugada A la matinada
Ayer Ahir
Anteayer Abans d’ahir
Hoy Avui
Mañana Demà
Pasado mañana Demà passat
Esta semana Aquesta setmana
El año pasado
L’any passat
Minutos y segundos Minuts i segons
19.-
DIES DE LA SETMANA:
Lunes y martes Dilluns i dimarts
Miércoles y jueves Dimecres i dijous
Viernes y sábado Divendres i dissabte
Domingo Diumenge
20.-
DADES I MESOS DE
L´ANY:
Qué dia es hoy Quin dia és avui?
En qué mes estamos? A quin mes estem?
Enero, febrero Gener, febrer
Marzo, abril Març , abril
Mayo, junio Maig, juny
Julio, agosto Juliol, agost
Septiembre, octubre Setembre, octubre
Noviembre, diciembre Novembre, desembre
21.-
ORIENTACIÓ ALS
LLOCS:
Lejos Lluny
Cerca A prop
Dentro Dins
Fuera Fora
Arriba A dalt
Abajo A baix
Delante Davant
Atrás Darrere
A la derecha A la dreta
A la izquierda A l’esquerra
En frente En front
Al lado Al costat
Encima Sobre
Debajo Sota
22.-
LES ESTACIONS DE
L’ANY:
La primavera La primavera
El verano L’estiu
El otoño La tardor
El invierno L´hivern
23.- CIRCULAR:
Ir en coche, en tren Anar en cotxe, en tren
Voy en barco, avión Vaig en vaixell, avió
Voy a la playa Vaig a la platja
Voy a la montaña Vaig a la muntanya
Policia de tráfico Policia de trànsit
Lugar de socorro Lloc de socors
Corría demasiado. Me han multado els Mossos Corria massa.
M’han denunciat, els Mossos
24.- GARATGE I APARCAMENT:
Dónde puedo dejar el coche?
On puc deixar el cotxe
El aparcamento está abierto toda la noche?
L´aparcament està obert tota la nit?
Está vigilado el aparcamiento?
L´aparcament està vigilat?
Quisiera salir del apactamiento.
Voldria sortir de l’aparcament
Yo dejo el coche en la calle.
Jo deixo el cotxe al carrer.
Cierro el coche en el garaje de casa
Tanco el cotxe en el garatge de casa
25.- LA BETZINERA –
GASOLINERA
Dónde está la gasolinera más cercana?
On és la gasolinera més propera?
Póngame el depósito lleno de gasolina súper
Ompli el dipòsit de gasolina súper.
Compruebe el nivel del aceite, por favor.
Comprovi el nivell de l’oli,
Siusplau
Lleno, por favor. Ple si us plau.
Dónde debo pagar aquí o dentro.
On haig de pagar aquí o dins
26.- AVARIES I ACCIDENTS:
Tengo una avería en el coche.
Tinc una avaria en el cotxe
He tenido un accidente...
He tingut un accident
Puede avisar a la policía, por favor
Pot avisar a la policia, si us plau
Puedo telefonear desde aquí?
Puc trucar des
d’aquí?
Por favor, llame a una ambulancia.
Siusplau, truqui a una ambulància
Avise a un médico. Avisi a un metge
Muchas gracias por su ayuda
Moltes gràcies per la seva ajuda
C.- MEMORITZANT EN CATALÀ:
País petit
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo
vist
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val. És així com m’agrada a
mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de ser massa grans
tenen por de quedar-se sols.
Tant se val , és així com m’agrada a
mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
27.- L´AUTOBÚS:
Dónde está la parada de autobús más cercana?
On és la parada d’autobús més
propera?
Qué autobús va a... Quin autobús va a...
Dónde venden los billetes? On venen els bitllets?
Qué nº de autobús lleva al centro de la ciudad?
Quin nº d’autobús porta al centre de la ciutat?
Qué vale un billete de autobús?
Quan val un bitllet d’autobús
Los niños pequeños también pagan igual?
Els nens petits paguen igual que els grans?
Hay autobús turístico? Hi ha autobús turístic?
D.- JUGANT AMB ELS
BARBARISMES:
Oído Oïda
Pago Pagament
Pantano Pantà, embassament
Polvos Pólvores
Foco Focus
Freno Fre
Globo Globus
Invernadero Hivernacle
Lago Llac, estany
Mando Comandament
Manto Mantell
Monedero Moneder, portamonedes
Turno Torn
Veneno Verí, metzina
Pasillo Passadís
Apeadero Baixador
Apellido Cognom
Aro Cèrcol, rotllana
Arreglo Arrengament
Bicho Cuca, animaló
Bocadillo Entrepà
Bordillo Vorada, sardinell
Cariño Afecte
Acera Vorada, voravia, vorera
28.- EL TREN
Dónde está la estación del tren?
On és l’estació del tren?
Hay oficina de información?
Hi ha oficina d’informació?
Qué horarios de trenes hay?
Quins horaris de tren hi ha?
Salida , llegada Sortida, arribada
En qué anden sale el tren rápido...
A quina andana surt el ràpid
El tren trae retraso? El tren porta retard?
El tren para en todas las estaciones?
El tren s’atura a totes les
estacions?
El tren va directo a...? El tren va directe a...
De dónde salen los tres de cercanías?
D´on surten els trens de rodalies?
Por favor un billete de ida i vuelta.
Si us plau, un bitllet d’anada i tornada
Hay que hacer transbordo en alguna estación?
S’ha de fer transbord en alguna
estació?
Quiero un billete de 1ª, de 2ª...
Vull un bitllet de 1ª o de 2ª
Dónde debo facturar el equipaje...
On haig de facturar l’equipatge.
Está libre este asiento?
Està lliure aquest seient?
Hay vagón restaurante en este tren?
Hi ha vagó restaurant en aquest tren?
29.- L’AEROPORT I L’AVIÓ:
Taxi, lléveme al aeropuerto, por favor...
Taxi, porti’m a l’aeroport, si us
plau...
De qué salida sale el vuelo:A, B, C...
De quina sortida surt el vol: A, B, C...
A qué hora hay que estar en el aeropuerto?
A quina hora
s’ha d’estar a l’aeroport?
Tiene alguna cosa para el mareo?
Té alguna cosa per al mereix?
30.- EL PORT I EL VAIXELL
Taxi, me puede llevar al puerto, a la estación de...
Taxi em pot portar al port, a
l’estació de...
De que muelle sale el barco a...
De quina andana surt el vaixell a...
Cómo hago para reservar un camarote?
Com ho faig per reservar una cabina?
Cómo está el mar, movido, tranquilo?
Com està el mar: mogut, en calma?
A qué hora está previsto llegar a ...
A quina hora està previst arribar a..
Dónde puedo encontrar un plano del barco...
On puc trobar un plànol del vaixell...
E.- JUGANT AMB ELS
BARBARISMES:
Bocadillo Entrepà
Colmado Adrogueria
Columpio Gronxador
Cubito Glaçó
Cuidado! Compte! Cura!
Chorro Raig
Chubasquero Impermeable
Gasto Despesa
Látigo Fuet
Lío Embolic
Letrero
Rètol
Matadero Escorxador
Mechero Encenedor
Palillo Escuradents
Paro Atur
Pato Ànec
Pedido Comanda
Pícaro, pillo Murri
Pito Xiulet
Sombrero Barret, capell
Susto Ensurt, esglai
31.- ARRIBADA I ALLOTJAMENT
Me puede recomendar algún hotel o pensión?
Pot recomenar-me algun hotel o pensió?
Hacia dónde se encuentra este hotel o pensión?
On es troba aquest hotel o pensió?
He reservado una habitación doble o sencilla.
He fet la reserva d’una habitació doble o senzilla
Cuánto cuesta una habitación al día?
Quant costa una habitació al dia?
Cuanto cuesta la media pensión, completa?
Quant costa la mitja pensió, complerta?
Ha preguntado alguien por mi?
Algú ha preguntat per mi?
Qué servicios tengo en la habitación?
Quins serveis tinc a l’habitació?
32.- LA CUINA DE CASA
MEVA:
Tant al meu marit com a la meva dona
ens agrada molt cuinar.
A la cuina de casa procurem tenir el
més imprescindible per poder fer els menjars.
Tenim un escalfador per
l’aigua, El taulell per preparar el menjar, l’aigüera per
rentar els petits objectes i les olles.
El que més fem treballar és la
cuina i el forn on fem uns pastissos i uns estofats que n’hi ha
per llepar-s’hi els dits.
Altres aparells importants i
necessaris són la nevera, el rentaplats, el microones, la torradora, una
balança, una bona batedora...
La tasca de la cuina és molt
divertida si es té el que es necessita per fer una bona feina.
Tot el demés ho tenim dins els armaris: les cassoles,
l’embut, el colador, el morter on fem un boníssim all i oli, les olles, les
paelles, d’obrellaunes, el ratllador, el setrill, les vinagreres, l’obridor
i inclòs un càntir amb aigua ben fresqueta per fer un traguet de tant
en tant.
No cal dir que en un calaix hi tenim culleres,
forquilles, ganivets, culleretes de cafè i de postres i tot el que més
necessitem.
Cada persona sols tenir una especialitat en algun menjar
tal i com passa en els restaurants especialitzats.
La nostra iaia o àvia fa un all i oli amb el morter i
la mà de morter, deliciós. Mai no n’hem menjat de millor...Però quina
paciència! L’avi porta unes collites de l’hort que ho fa tot més bo:
alls, cebes, enciams, tomàquets. Quin hort!
Al meu pare li encanta fer pastissos i li surten d’allò
més bons.
A la meva mare gairebé tot li surt bo però allò que ens
deixa més satisfets és la fideuà, el brou com el de Nadal i
els estofats...
Nosaltres els fills ens ho mengem tot i de grans farem
com els nostres avis i pares.
F.- JUGANT AMB ELS
BARBARISMES:
Techo sostre
Tío oncle
tocino Porc, cansalada
Toldo Tendal
Tornillo Cargol
Tonto Babau, beneit
Rato Estona
Recado Encàrrec
Vado Gual
Bombilla beta
Calderilla Xavalla
Mantequilla Mantega
Pantorrilla Panxell
Parrilla Graella
Pesadilla Malson
Pescadilla Llucet
Sombrilla Ombrel·la, Para-sol
Buzón Bústia
Cucharón Culler, cullerot
Reventón Rebentada
Campeón Campió
33.- EL MENJADOR I LA
SALETA D´ESTAR:
El menjar ja està fet i cal parar la taula i servir-lo.
Això ho fem els fills.
Una taula ben parada fa millor el menjar. Posem
les
estovalles, els gots o vasos, les copes de vi o d’aigua i moltes vegades les
de cava, el ganivet, la cullera i la forquilla; també un tovalló per a cada
un i la vaixella corresponent.
Una gerra d’aigua, alguna vegada algun refresc,
una ampolla de vi i quan fem celebracions, una ampolla de cava ben
fresc.
A l’avi li encanta beure en porró. Com diu la dita
catalana: “A un bon català el porró a la taula no hi pot faltar”.
I apa, a seure tots i gaudir de la millor cuina que s’ha
preparat. Tots junts, bon menjar, bon humor i bon ambient. Bon profit!!
Després de dinar o de sopar en agrada anar a la sala
d’estar per prendre el cafè
Allí hi ha una bona llar de foc que fa caliu.
Mirem una mica les notícies de la tele. Asseguts en el sofà o en les
butaques. A terra hi tenim una catifa perquè a l´hivern no hi
passi el fred i qui més qui menys hi fa petar la becaina. És una
estona de descans i de fer la digestió.
34.- DORMITORI I QUARTO DE
BANY:
Què hi tinc, jo, en el meu dormitori?
Doncs:
Un armari amb la meva roba
El llit amb un bon cobrellit i els
llençols, un bon matalàs i per llegir una mica abans de dormir, una tauleta
de nit amb una llum
També tinc un moble amb calaixos
amb un ordinador on hi faig els deures.
Penja-robes, penjadors, material
esportiu, pòsters, fotos i banderes...
A la meva habitació m’hi trobo molt bé perquè la tinc al
meu gust.
Al costat hi tinc el bany...Que què hi ha?
Un mirall, un barnús
Una dutxa i una banyera
Un lavabo, un tamboret
tovalloles, una estora
un bidet i un vàter amb paper higiènic
Un armari on hi guardo:
la pasta de dents i els raspallets de dents,
les fulles d’afaitar La brotxa d’afaitar el sabó, l’assecador dels cabells
amb un bon raspall i també una maquineta d’afaitar
Déu n’hi do!!
SESSIONS D’ACOLLIMENT
LINGÜÍSTIC
PROGRAMA
Unitat 1
Presentar-se
Icona:
unes mans que encaixen
Lema: Hi
ha Joseps, Joans i ases a totes les cases.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Reconèixer, comprendre i aplicar les
fórmules de salutació i de comiat més habituals
Hola, bon dia, bona tarda, bona nit
* Reconèixer, comprendre i aplicar
frases per mantenir el contacte després de la salutació
Com estàs? Com anem? Com va això? Molt bé, gràcies
*
Reconèixer, comprendre i aplicar la fórmula per demanar el nom d’algú i per
respondre a la pregunta
*
Reconèixer, comprendre i aplicar els noms dels números del 0 al 9
Objectius actitudinals i/o sociolingüístics
* Fer-los
conscients que no cal traduir a una altra llengua els noms propis de les
persones
*
Aconseguir que s’adonin que ja saben algunes paraules catalanes
Activitats
01-1:
Salutació del professor o de la professora i presentació del curs
Comprendre
la salutació i la presentació del professor o de la professora
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. El professor o la professora
(P) saluda l’alumnat (Hola, bon dia) i els diu el seu nom (Jo
em dic...)
2. P presenta el curs:
l’estructura, la durada, la distribució... |
La presentació del curs cal
fer-la en castellà
|
|
Habilitats:
CO |
Durada
aproximada: 5-10 min |
01-2:
Presentació de cada alumne/a
Saber
respondre a la pregunta
Com et dius?
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P presenta la pregunta i la
resposta que han de produir (Com et dius? Em dic... )
2. P pregunta a cada alumne/a
Com et dius? Cada alumne/a respon Em dic... |
Cal potenciar que l’alumnat
digui Em dic... Si no ho fan i diuen simplement el nom, no s’hi
ha d’insistir.
Convé donar a entendre que no
és necessari dir el nom traduït al català. Durant el curs els anomenarem
tal com ells s’han anomenat. |
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
01-3: La
salutació
Aprendre a
saludar
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. Es reparteix una làmina
reduïda a DIN-A4 amb tres escenes numerades i relacionades amb les parts
del dia. A cada escena hi ha la salutació corresponent (bon
dia, bona tarda, bona nit). La mateixa làmina
es col·loca a la vista de tots.
2. P explica
com saludem en cada moment del dia.
3. P pregunta
a cada alumne/a Com
et dius? L’alumne/a
respon. P li pregunta Com saluda la gent del dibuix 1 (2 o 3)?
L’alumne/a respon. |
P no ha d’introduir cap element
lèxic (potser, en tot cas, matí)
Serveix per tornar a dir els
noms dels/les alumnes i ajudar a recordar-los.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Materials: làmina DIN-A2 amb les tres escenes numerades. Una làmina
DIN-A4, amb les tres escenes, per a cada alumne. |
01-4:
Anticipació de mots coneguts
Aconseguir
que s’adonin que ja saben paraules en català
Descripció
|
Indicacions |
|
1. P. demana que marquin amb
una creu els objectes de la làmina dels quals sabrien dir el nom en
català.
2. Després P pregunta als
alumnes quines paraules han marcat. Els/les alumnes, per ordre, les
anomenen. |
No s’han de fer correccions
fonètiques. En tot cas, es presenta la forma catalana quan l’alumne/a ha
dit un nom que no es pot reconèixer com a tal en català.
Es pot demanar, si es creu
conve-nient, que cada alumne/a digui el seu nom abans de fer
l’enumeració. |
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Materials: la làmina anterior i full per a l’alumnat |
01-5:
Continuar la conversa
Saber
preguntar i respondre a les fórmules de continuació d’una conversa
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta estructures per continuar la conversa després de la salutació (Com
estàs? Com anem? Com va això? Molt bé, gràcies).
2. Cada alumne/a es relaciona amb
el company o la companya de la dreta amb una de les tres fórmules. El
company o la companya respon Molt bé, gràcies. |
Podem
sol·licitar que afegeixin al davant l’expressió Hola, bon dia (o
bona tarda, bona nit)
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Materials: DIN-A2 amb les expressions esmentades |
01-6: El
joc de les salutacions
Consolidar
l’aprenentatge de la salutació (Bon dia...), de la continuació de
contacte (Com estàs...) i de les seves respostes
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P fa
dos grups separats amb tots els/les alumnes de la classe. No han de
quedar distants.
2. Cada
alumne/a, per ordre alternatiu, agafa una targeta.
Si és
blanca, s’ha de dirigir a una persona del seu grup i dir-li Com
estàs? Com va això? Com anem? L’alumne/a saludat/ada ha de contestar
Molt bé, gràcies.
Si és
rosa, ha de saludar un alumne/a de l’altre grup dient-li Bon dia (o
bona nit...). El company o la companya ha de respondre el mateix. |
Convé
que les targetes no estiguin a la vista (en una carpeta, o en una bossa
de paper).
|
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Materials: Targetes blanques (bastants) i roses (poques) |
01-7:
Els números del 0 al 9
Saber dir
els números del zero al nou
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix el full i mostra com es diuen els números.
2. Tot
l’alumnat alhora els llegeix lentament diverses vegades.
|
Tant per
al funcionament de les sessions com per a l’ús dEls/les alumnes, convé
que reconeguin aquests números i els sàpiguen dir de forma entenedora.
Habilitats: CO, EO |
|
Materials: DIN-A4 amb els deu números i els seus noms. |
Durada
aproximada: 5-10 min |
01-8: La
guia telefònica
Obtenir els
noms i els números de telèfon de tots els companys de classe
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix un full amb una graella per als noms i els telèfons.
2. Cada
alumne/a escriu el seu nom i cognom i el número de telèfon en el full i
el passa al company o a la companya de la dreta. Es va repetint
l’operació fins que hi ha tots els noms. |
És una
activitat que afavoreix el contacte posterior entre Els/les alumnes.
|
|
Habilitats: CO, EE |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Materials: full DIN-A4 amb lloc per als noms i els telèfons |
01-9:
Les trucades telefòniques
Practicar,
de forma globalitzada, el que s’ha après a la sessió
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. Amb
la llista dels noms i telèfons al davant, cada alumne, de forma
successiva, diu un número de telèfon
¾que
no sigui el seu¾
en veu alta. Els altres alumnes han d’estar atents.
2.
L’alumne/a que té el número enunciat respon: Digui. L’altre
alumne/a diu: Com estàs? (o: Com anem? Com va això?) El
company o companya respon: Molt bé, gràcies! |
Els telèfons els han de
dir xifra a xifra, no per desenes.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 6 min |
|
Materials: el full que han emplenat |
01-10:
Comiat
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
presenta formes de comiat: Adéu. A reveure. Adéu-siau.
S’acomiada. |
|
|
Habilitats: CO |
|
Unitat 2
L’adreça
Icona: Un
sobre de correspondència
Lema: Què
hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Reconèixer, comprendre i aplicar
paraules referides a l’adreça de les persones
adreça, àtic, baixos, cantonada, carrer, entresol,
escala, pis, plaça, planta, porta, porteria
* Reconèixer, comprendre i aplicar el
so d’essa que té la ce trencada per tal de poder entendre
algunes paraules escrites en rètols públics (caça, plaça, lluç, etc.) i
saber-les llegir.
*
Reconèixer, comprendre i aplicar les fórmules per preguntar i donar l’adreça
* Saber dir
els números (de forma intel·ligible) del 10 al 100
* Adonar-se
que la paraula on fa referència a un lloc.
*
Reconèixer, comprendre i aplicar la fórmula per demanar d’on és una persona
(de quina província o comunitat autònoma), per respondre el lloc d’origen.
També saber dir el gentilici propi de la comunitat autònoma on algú ha
nascut.
D’on ets? Sóc de... Jo sóc...
andalús, aragonès, asturià, basc, canari, castellà,
català, extremeny, gallec, manxec, navarrès, etc.
Objectius actitudinals i/o sociolingüístics
* Adonar-se
que els noms oficials dels carrers de les poblacions de Catalunya són
normalment en català.
Activitats
02-1:
L’edifici
Assolir el
lèxic bàsic per poder expressar l’adreça d’una persona
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix i presenta la làmina.
2. P
demana que l’alumnat identifiqui quatre espais dels quals conegui el nom
en català.
3. Es
posen en comú els noms coneguts i P identifica els que falten. Els/les
alumnes van omplint els buits que els falten, amb els números
corresponents. |
Es poden
repassar els números de l’1 al 9.
Cal
indicar als alumnes que no cal saber totes les paraules.
Convé
que P faci les preguntes directament a alumnes concrets. |
|
Habilitats: EE, CO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Materials: Una làmina DIN-A2 que representa un tall vertical d’un
edifici de pisos. La mateixa làmina en DIN-A4 per a cada alumne. Al full
de l’alumnat hi ha 12 noms amb buits per col·locar-hi els números
corresponents als números del dibuix. |
02-2:
Els números del 10 al 100
Reconèixer,
comprendre i saber dir (de forma intel·ligible) els números del 10 al 100
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els números.
2. P
demana que l’alumnat llegeixi per ordre els números que tenen en el full |
Per
desenes. Del 30 al 99 indicar que no diem la “i” que es diu en castellà.
No s’ha
de treballar la fonètica, si no és imprescindible.
P només
corregeix quan no es pot entendre el número llegit. |
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 15-20 min |
|
Materials: pissarra. Full amb 24 números seleccionats del 10 al 100 |
02-3: On
vius?
Saber
preguntar l’adreça i donar-la oralment
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
escriu a la pissarra la paraula ADREÇA. Explica què significa i que la Ç
sona com una essa (com la paraula plaça de l’act. 02-1). També escriu
una adreça qualsevol (carrer i número) i la llegeix en veu alta.
2. P
demana als alumnes que escriguin en un full una adreça (la seva o una
altra qualsevol)
3. P
presenta la pregunta On vius? i la resposta Visc...
4. P
explica molt breument el significat i ús del mot on
4. Cada
alumne/a pregunta al seu company o a la seva companya, successivament,
On vius? i el company li diu l’adreça que té escrita. |
Es poden
escriure algunes paraules semblants al castellà i amb Ç (calçat, caça,
març, etc.) i fer-les llegir.
Si un
alumne/a no respon Visc a... no s’hi ha d’insistir.
|
|
Habilitats: EE, CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Materials: Un full o targeta per escriure-hi una adreça |
02-4:
Joc del bingo
Practicar
els números de l’1 al 100
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica breument el joc del bingo
2. P
reparteix les cartolines als alumnes. Dóna la bossa al primer alumne.
L’alumne/a 1 agafa un número i el llegeix. Els/les alumnes que el tenen
el tapen amb una fitxa. L’alumne/a 1 passa la bossa a l’alumne/a 2 i
continua el joc.
3. El
primer alumne/a que té una línia crida: Línia! (o Quinto!)
Finalment, qui acaba tota la cartolina crida : Bingo! (o Plena!) |
L’explicació, en català.
Si no ho entenen, podem fer-la en castellà.
P només corregeix quan no
es pot entendre el número llegit.
|
|
Habilitats: EO, CO |
Durada
aproximada: 20-25 min |
|
Materials: cartolines de bingo per als alumnes i una bossa amb els 100
primers números |
02-5:
D’on ets?
Repassar la
pregunta i la resposta per saber d’on és una persona
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta la fórmula D’on ets? i la resposta Jo sóc de...
2. Cada
alumne/a pregunta al seu company D’on ets? i el company respon.
|
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Materials: Mapa gran de l’Estat espanyol amb els noms de les
comunitats autònomes. El mateix mapa en mida DIN-A4 per a cada alumne,
amb els noms de les comunitats i el gentilici corresponent. |
02-6:
D’on ets?
Saber
preguntar i respondre d’on és una tercera persona
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
presenta la fórmula D’on és...?
2. Ppregunta als alumnes d’on és algun personatge molt conegut (Joan Manel
Serrat, García Lorca, Isabel Gemio...) i P diu el gentilici.
|
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
El
mateix mapa |
02-7:
Sóc...
Saber dir
el gentilici de la comunitat autònoma d’origen
|
Descripció |
Indicacions |
|
P proposa a cada alumne/a que digui el gentilici del seu lloc d’origen |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: el mateix que a l’activitat anterior |
02-8:
Repàs i comiat
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
escriu a la pissarra les paraules plaça i adreça. Demana a
algun alumne/a que les llegeixi.
2. P
pregunta a altres alumnes D’on ets tu?
2. P
torna a presentar les fórmules Adéu, Adéu-siau i A reveure.
S’acomiada de cada alumne/a amb aquestes expressions |
|
|
Habilitats: CL, CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
Unitat 3
El treball
Icona:
Unes eines (clau anglesa, tisores...)
Lema: Amb
les eines es fan les feines.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Reconèixer, comprendre i aplicar noms
d’oficis
bomber, cambrer, cartera, cuiner, dependenta,
electricista, fuster, infermera, jardinera, lampista, metgessa, pagès,
paleta, pescador, pintor, policia local
* Reconèixer el gènere femení en
paraules acabades amb A darrere del masculí
* Reconèixer, comprendre i aplicar
paraules referides a eines, utensilis o accessoris habituals en els oficis
treballats
aixada, aixeta, audífon, balança, bombeta, canya de
pescar, carta, cotxe de bombers, paella, paleta, pinzell, regadora,
safata, serra, sirena, termòmetre
* Reconèixer, comprendre i aplicar
paraules referides a llocs de treball
banc, bar, correus, escola, fàbrica, farmàcia,
hospital, mercat, restaurant, taller
*
Reconèixer, comprendre i aplicar les formes de la 1a, 2a i 3a persona del
singular del present d’indicatiu del verb treballar
Jo treballo, tu treballes, ell/ella treballa
* Reforçar
l’ús de la partícula on davant de llocs
Activitats
03-1:
Oficis molt coneguts
Reconèixer
i comprendre els noms de 16 oficis i alguns verbs regulars de la 1a
conjugació
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix el full amb els 16 oficis i presenta la unitat
2.
Els/les alumnes escriuen els noms dels oficis que coneguin (tres o
quatre).
3. Posada en comú. P
pregunta els que han posat i explica els que falten. Reparteix la
solució.
4. P fa
veure com hi ha femenins que porten una a |
Convé que s’adonin que ja
saben algun nom d’ofici en català
La solució
es pot fer a la pissarra.
|
|
Habilitats: EE, EO, CO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: una làmina DIN-A2 amb els 16 oficis numerats i les eines o
accessoris corresponents. Un full DIN-A4 amb els oficis representats i
un altre amb els oficis representats, numerats i escrits |
03-2: De
què treballes?
Saber
preguntar i respondre per informar sobre la feina que algú fa
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix totes les targetes dels oficis. Presenta les formes De què
treballes? Jo treballo de... Va preguntant a cada alumne/a De què
treballes?
2. Es
canvien les targetes i es fa una roda amb els diàlegs següents:
Alumne/a
1:
¾
I tu, de què treballes?
Alumne/a
2:
¾Jo
treballo de lampista. I tu, de què treballes? |
1. Si sobren oficis,
algun alumne/a en pot tenir dos.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: targetes amb els 16 oficis treballats. |
03-3:
Endevinar oficis
Reforçar
els noms dels oficis apresos i comprendre alguns noms d’estris o utensilis
dels oficis.
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full i fa les instruccions de funcionament.
2.
Els/les alumnes, individualment, col·loquen les vocals dels oficis.
3. Es fa
una posada en comú i es comenten els noms nous. |
La pista
és la relació entre les eines i els oficis.
|
|
Habilitats: CL, CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: un full DIN-A4 amb una graella. Una columna: noms d’oficis
sense les vocals. En les altres, imatges d’estris i eines pròpies de
cada ofici, amb el seu nom a sota |
03-4: On
treballes?
Comprendre
noms de llocs de treball i reforçar l’adverbi on
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix targetes amb noms de llocs de treball. Recorda el significat i
l’ús de l’adverbi on i introdueix la pregunta On treballes?
2. P
pregunta a cada alumne/a On treballes? i l’alumne/a respon. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: targetes amb el nom de diversos llocs de treball |
03-5:
Domino el dòmino!
Relacionar
7 oficis amb els seus noms
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta el joc de dòmino. Reparteix un joc per a cada grup de tres
jugadors. Introdueix els verbs tirar, passar, robar.
2.
L’alumnat juga al dòmino. Quan tiren una fitxa han de dir els dos noms
(el del dibuix i el nom escrit). |
|
|
Habilitats: CO, CL, EO |
Durada
aproximada: 25 min |
|
Material: un joc de dòmino amb 7 oficis (amb alternança dibuix - nom
d’ofici) |
03-6:
Estris de treball
Reforçar el
coneixement de noms d’oficis i d’estris
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura la fitxa i introdueix el verb necessitar i la frase “Per
treballar, el pintor necessita un pinzell” . L’alumnat
escriu el número de l’estri que correspon a cada dibuix d’ofici.
2. Per
ordre, cada alumne/a repteix la frase amb un dibuix diferent. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Un full DIN-A4 amb uns dibuixos d’oficis i uns dibuixos
d’estris, numerats |
Unitat 4
La família
Icona:
Una “foto de família”
Lema: Val
més un veí a la porta que un parent a Mallorca
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Reconèixer, comprendre i aplicar el
lèxic més comú de relacions de parentiu
avi - àvia, pare - mare, fill - filla, nét - néta
germà - germana, cosí - cosina, marit - dona, company –
companya, cunyat - cunyada
oncle - tia, nebot - neboda, gendre - jove, sogre -
sogra
* Reconèixer, comprendre i aplicar la
3a presona de l’indicatiu del verb ser i les tres primeres persones del
singular del verb tenir.
* Reconèixer, comprendre i aplicar el
quantitatiu quants
* Comprendre i saber llegir el dígraf
ny
any, bany, canya, cunyat, senyal, senyor...
* Reconèixer, comprendre i aplicar les
fórmules Com es diu...? Es diu...
*
Comprendre i saber usar la preposició amb
Activitats
04-1:
Els parents
Comprendre
el significat dels noms de parentiu més habituals
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P reparteix a cada
alumne/a el full de parentiu. Demana als alumnes que aparellin
(mitjançant una ratlla) tres noms de parentiu.
2. P
explica el significat de la preposició amb
3.
Posada en comú. P pregunta quins noms han relacionat, fent la pregunta
Amb qui va (oncle)?; els instrueix perquè emplenin les caselles
amb el número corresponent i explica els noms no coneguts. |
Material: no cal treballar els noms de parentiu més diversos del
castellà (gendre - jove, nebot - neboda)
|
|
Habilitats: CL, CO, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb dues columnes de noms de parentiu que es
corresponen (columna esquerra: masculins; columna dreta: femenins), però
que estan desordenades. La columna de l’esquerra, numerada i la de la
dreta, amb caselles per posar-hi el número corresponent |
04-2:
Reunir pares, mares...
Consolidar
la comprensió dels noms de parentiu
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta la làmina amb els personatges i l’explica.
2. P
reparteix la làmina en format DIN-A4 i la graella als alumnes. Els
explica que han d’escriure noms de l’arbre genealògic que puguin ser
allò que diu la graella. Per exemple, a la columna pare, han de
col·locar noms de persones que són pares.
3. Es fa
la posada en comú a partir de les preguntes Qui és pare? etc. |
Atès que
les relacions de parentiu són relatives (a una persona se li poden
aplicar diferents noms de parentiu) cal tenir cura de no comunicar ni
produir idees o frases complexes. Per exemple: La Núria és tia
d’en Joan perquè és la germana del seu pare Antoni |
|
Habilitats: CO, EE, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: 1. En un full DIN-A2, i en DIN-A4 per als alumnes, un arbre
genealògic de 10 persones (un matrimoni gran amb dos fills casats que
tenen, a la vegada, dos fills). Hi consta el nom de les persones i la
seva edat.
2. Un
full DIN-A4 amb una graella per omplir. A la primera fila hi ha els
noms: pare, néta, tia, germà, àvia... |
04-3:
Qui és pare?
Consolidar
la comprensió dels noms de parentiu
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P fa,
a partir de la làmina gran, preguntes directes als alumnes:
Qui
és pare? Qui és cunyat?,
etc. |
Ídem de
04-2
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: L’arbre genealògic |
04-4:
Els altres parents
Comprendre
els restants noms de parentiu
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els restants noms de parentiu (gendre - jove, nebot -
neboda)
2. Fa
preguntes semblants a les de 04-3 |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: L’arbre genealògic |
04-5: De
qui és pare?
Consolidar
els noms de parentiu
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P fa,
a partir de la làmina gran, preguntes directes als alumnes:
De
qui és pare, en Joan? De qui és cunyat?,
etc. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: L’arbre genealògic |
04-6:
Quants anys tens?
Reconèixer
el dígraf ny i saber preguntar i respondre una edat
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta el dígraf ny i el mostra en diverses paraules a la pissarra
(Catalunya, any, bany, Arenys de Mar, etc.)
2. P
presenta les preguntes Quants anys té? Quants anys tens? i les
respostes Té... anys, Tinc... anys.
3. P
pregunta als alumnes els anys que tenen els personatges de la làmina.
4. P
reparteix als alumnes unes edats escrites. Pregunta als alumnes la seva
edat (la del paper que han rebut). |
|
|
Habilitats: CO, CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: fitxes amb diverses edats |
Unitat 5
El cos
Icona:
Un cos humà
Lema: Com
l’Ambròs, curt de cames i llarg de cos.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Reconèixer, comprendre i aplicar els
noms més comuns del cos
cap, cara, coll, cos, etc.
* Reconèixer, comprendre i aplicar els
substantius més generals referits a les persones, segons la seva edat
nen - nena, noi - noia, home - dona, vell - vella
* Reconèixer, comprendre i aplicar els
adjectius més generals referits a les persones, segons el seu cos
alt - baix, prim - gras, morè - ros, gran - petit
* Reconèixer el plural en paraules
acabades amb S o NS darrere del singular
Activitats
05-1:
Les parts del cos
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix a cada alumne/a el full del cos. Demana als alumnes que
numerin tres noms de parts del cos. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Làmina del cos humà en DIN-A2 amb les zones del cos més
importants, numerades. Un full DIN-A4 per alumne/a amb la imatge de la
làmina i una llista de parts del cos per numerar. |
05-2:
Poetes del cos
Consolidar
la comprensió d’algunes parts del cos
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica com es fan alguns plurals (els que s’obtenen afegint -s
al singular i els que afegeixen -ns).
2. P
reparteix un poema del qual s’han buidat les parts del cos, que estan
escrites desordenadament fora del text.
3.
L’alumnat reescriu dins del poema les parts desordenades. |
Cal fer-ho
molt senzill: Una mà, moltes mans; un peu, molts peus; un cap, molts
caps...
|
|
Habilitats: CO, CL, EE |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: full DIN-A4 amb un poema que enumera les parts del cos. |
05-3: La
mona dels adjectius de persona
Comprendre
els adjectius més habituals per identificar persones segons el cos
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta les paraules alt - baix, prim - gras,
morè - ros. També, les paraules noi, noia,
home, dona. Ho fa mitjançant la làmina.
2. P explica el joc de la mona*.
Recorda la forma: Tens? Tinc...
3.
L’alumnat hi juga. |
Es pot
fer jugant-hi una vegada el professor amb dos alumnes voluntaris.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 25 min |
|
Material: Una làmina amb personatges alts, baixos, grassos, prims.
4 jocs
de la mona. A cada joc: 4 nois, 4 noies, 4 homes i 4 dones. Cada
personatge, una vegada alt; una altra, baix; una altra, prim; una
altra, gras. Les 16 cartes han d’estar repetides, fent un total de 32. |
* Hi juguen grups de 4, 5 o 6 persones. S’amaga una de les
cartes i es reparteixen les restants; no importa que algú se’n quedi més.
Cada jugador es descarta de les parelles iguals. Comença un dels jugadors
preguntant a qualsevol company o companya si té una de les seves cartes (Tens
un home alt i prim?). Si el company o la companya la té, l’ensenya i els
dos jugadors es descarten; el jugador que ha preguntat pot continuar
interrogant a qui vulgui per aconseguir de tornar-se a descartar. Si el
company o la companya no té la carta, diu que no la té; el que ha preguntat
perd el torn. Continua el jugador de la dreta. Perd el jugador que té la
carta desaparellada.
05-4: El
joc dels personatges
Comprendre
descripcions generals sobre el cos i saber-les fer
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix el full dels personatges. Demana que llegeixin el text i que
esbrinin quin és el personatge descrit.
2. P
pregunta a alguns alumnes quin personatge han triat. |
Si hi ha
problemes de comprensió, cal resoldre’ls
La
descripció ha de ser senzilla. |
|
Habilitats: CL, CO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb tres o quatre personatges diferents i
numerats, precedits d’un text en què es descriu una persona buscada per
la policia. |
05-5:
Sopa d’adjectius de persona
Consolidar
els adjectius apresos a la sessió
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura la sopa de lletres i n’explica el funcionament; l’alumnat la
resol. |
Les
paraules, a la sopa, són escrites solament d’esquerra a dreta o de dalt
a baix. |
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: sopa de lletres amb els adjectius treballats |
Unitat 6
Els aliments
Icona:
Un aliment
Lema: A
la taula i al llit, al primer crit.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Conèixer el nom de les botigues
d’alimentació
cansaladeria, carnisseria, forn de pa, fruites i
verdures, peixateria, polleria, queviures
* Conèixer el nom dels productes
alimentaris bàsics
maduixa, mongeta seca, oli, patata, raïm, tomàquet...
* Reconèixer, comprendre i aplicar les
estructures gramaticals més bàsiques per a l’acció de comprar
* Reconèixer, comprendre i aplicar
expressions (preposicions, adverbis) locatives
* Conèixer el nom de diversos envasos i
mesures
ampolla, a quarts, a talls, capsa, llauna, paquet, pot,
quilo
Activitats
06-1:
A quina botiga...?
Aprendre
els noms de les principals botigues d’alimentació
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica els 8 noms de botiga que hi ha a la làmina.
2. P
reparteix els 8 rètols i les 24 targetes a cada grup de tres alumnes.
Els indica que distribueixin sobre la taula els 8 noms de botigues i que
posin a sota de cada botiga els productes que hi corresponen. |
Si
l’alumnat pregunta el nom dels productes, cal dir-los que ja ho
treballaran posteriorment.
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: 8 rètols de botigues amb la icona corresponent. 24 targetes
numerades amb imatges de productes relacionats amb les 8 botigues. Una
làmina DIN-A2 amb els 8 rètols. |
06-2:
Posada en comú
Reforçar el
coneixement dels noms de les principals botigues d’alimentació
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
pregunta els productes (el número) que han col·locat a cada rètol de
botiga. Va dient els noms dels productes. |
No cal insistir en
l’aprenentatge dels noms dels productes. Es fa després. |
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: una làmina amb els productes numerats i la làmina de 06-1 |
06-3:
Llista de productes
Aprendre
els noms de diversos productes alimentaris
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
demana que escriguin tres noms a sota de tres imatges de productes.
2. Es
posen en comú els noms coneguts que han escrit
3. P
explica, per ordre numèric, els altres noms dels productes
|
|
|
Habilitats: CO, EE |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: un full DIN-A4 amb els productes de 06-3 numerats i una llista
de noms també numerats. El mateix material en una làmina DIN-A2. la
làmina de 06-1. |
06-4:
Subratllar noms
Consolidar
la comprensió de noms de menjars
Descripció
|
Indicacions |
|
P
reparteix un full d’exercicis.
1. Hi ha
11 noms d’aliments barrejats. L’alumnat ha de subratllar els que siguin
d’embotits.
2.
L’alumne/a ha de subratllar els noms de llegums.
3.
L’alumnat ha de classificar els productes de la llista segons el gust:
dolç i salat
4.
Posada en comú: cada alumne/a va dient una paraula |
P
comenta prèviament el significat de dolç i salat.
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Làmina amb exercicis |
06-5:
Ordenar trossos de nom
Consolidar
la comprensió lectora de noms de menjars
|
Descripció |
Indicacions |
|
L’alumne/a ha d’ordenar 4 paraules les síl·labes de les quals estan
barrejades. |
|
|
Habilitats: CL |
Durada
aproximada: 3 min |
|
Material: Làmina anterior i fitxa amb les quatre paraules |
06-6:
Els colors
Conèixer
els principals colors
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
presenta els colors mitjançant la làmina dels colors.
P
repassa els colors fent preguntes sobre els colors de les peces de roba
que porten Els/les alumnes. |
Cal
remarcar els colors amb nom més difícil d’aprendre: groc, vermell i
blau.
No cal
anomenar les peces de roba. |
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 5’ |
|
Material: Làmina amb els colors |
06-7:
Menjars de colors
Consolidar
el coneixement i l’expressió dels principals colors
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
reparteix una fitxa on s’han de relacionar els noms dels menjars amb el
color que tenen.
Posada
en comú: cada alumne/a diu el nom d’un menjar i el color corresponent. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: Làmina amb objectes de colors diferents
i numerats |
06-8:
Dolç i salat
Reforçar
els conceptes i els noms dolç/dolça i salat/salada
|
Descripció |
Indicacions |
|
L’alumnat ha de classificar els aliments segons el gust. |
|
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: làmina |
06-9:
Envasos i mesures
Reconèixer
i saber aplicar els noms dels envasos
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P explica els tipus d’envàs
i els seus noms.
2.
L’alumne/a ha de relacionar els aliments amb els seus envasos. |
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: fitxa |
06-10:
Pràctica de comprar
Practicar
la pregunta i la resposta de l’acte de comprar i vendre
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta les formes Què vol? Vull...
P fa el
rol de venedor i l’alumne/a de comprador. Han de demanar 2 productes. |
Primerament han de pensar què volen dir.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
Unitat 7
La cuina
Icona:
Una cassola
Lema: Un
plat pla blanc ple de pebre negre està
* Conèixer
el lèxic dels objectes i estris de la cuina
* Conèixer les nocions de posició
relativa elemental:
a sobre - a sota, al costat de, davant de - darrera de,
a la dreta de - a l’esquerra de
* Conèixer el significat dels verbs més
usuals que apareixen a les receptes culinàries:
afegir, bullir, coure, pelar, posar, ratllar, tallar,
tirar, torrar
* Conèixer el nom dels estris més
habituals de la taula:
cullera, estovalles,
forquilla, ganivet, got, plata, setrill, tovalló
* Conèixer i saber aplicar la forma
hi ha per fer descripcions d’objectes en un lloc
* Conèixer
i aplicar frases curtes sobre instruccions culinàries
Activitats
07-1:
Els estris de la cuina
Reconèixer
els objectes d’una cuina
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
proporciona un full amb el dibuix d’una cuina. L’alumnat ha de
reconèixer i marcar amb una creu els elements que no pertanyen a la
cuina.
2. Cada alumne/a ha
d’escriure el número dels recipients que poden anar al foc.
3.
Escriuen el número del dibuix al costat de la paraula.
Lèxic:
cafetera, cassola, colador, olla, paella, porró, safata, tassa
Posada
en comú de cadascuna de les activitats. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Làmina 1: cuina amb alguns elements no pertinents |
07-2: On
són els estris?
Conèixer
les expressions per descriure posicions relatives
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P proporciona un full de
dibuixos amb les 7 posicions relatives elementals
2. P
explica el significat de les posicions: A sobre, a sota, al costat
de, davant de, darrera de, a la dreta de, a l’esquerra de.
3.
L’alumne/a ha de relacionar amb fletxes el dibuix amb el nom de la
posició.
4.
L’alumnat ha d’escriure a cada frase el número que apareix en el dibuix
de l’activitat 1, segons la posició que ocupen els objectes. |
P pot
exemplificar les posicions col·locant de diverses maneres un objecte en
relació a la taula.
Aquest
exercici es pot fer oralment
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Làmina amb posicions diverses i
numerades d’un objecte respecte d’una taula |
07-3:
Parar la taula
Conèixer el
lèxic dels elements necessaris per parar taula
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta el lèxic dels estris per parar la taula. L’alumnat ha
d’escriure el número corresponent de l’objecte al costat del nom.
Lèxic: cullera, estovalles, forquilla, ganivet, got, plata, setrills,
tovalló...
2. P
explica la forma hi ha als alumnes.
3.
L’alumnat ha de buscar les diferències entre els dos dibuixos de la
làmina que se’ls lliura.
4.
L’alumne/a ha de marcar amb una creu el lloc on hauria d’anar cada
objecte i dir quina posició ocuparia a la taula. |
No s’ha
d’introduir la forma n’hi ha, encara que P la faci servir.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Làmina 3 |
07-4:
Receptes de cuina
Reconèixer
alguns verbs habituals en les receptes de cuina
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
reparteix uns dibuixos on hi ha representada l’elaboració d’un pastís.
1.
L’alumnat ha d’escriure a sota de cada dibuix el número d’ordre de la
vinyeta.
2.
Posada en comú. P presenta el lèxic dels verbs: barrejar, treure,
afegir |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: cartes amb els dibuixos |
07-5:
Plats
Comprendre
una recepta de cuina senzilla
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
reparteix un full amb el text d’una recepta curta i senzilla.
1. P
demana que llegeixin el text individualment.
2. L’alumnat ha
d’endevinar com es diu el plat. |
P comenta
que una recepta té dues parts: ingredients i preparació.
El plat
es diu “MACEDÒNIA” |
|
Habilitats: CL, CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb l’exercici |
07-6: El
nom dels menjars
Reconèixer
i aplicar alguns verbs habituals en les receptes de cuina i alguns noms de
plats
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els verbs que fan referència a les formes de cocció i/o
preparació dels plats.
2. P reparteix un full on
hi ha una sèrie d’ingredients, un estri i una acció que es correspon amb
un determinat plat elaborat.
3.
L’alumne/a ha de triar, entre 3 possibiltats, de quin plat es tracta. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: full d’exercici |
07-7:
Com faràs el pollastre?
Reforçar la
comprensió lectora d’una recepta senzilla
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix un full amb una recepta desordenada.
2.
L’alumnat ha d’ordenar la recepta. Ha d’escriure el número d’ordre de
cada instrucció. |
La
recepta és Pollastre amb llimona. Cada instrucció del plat és en
una línia a part.
|
|
Habilitats: CL |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: full d’exercici |
Unitat 8
La roba
Icona:
Uns pantalons
Lema:
Vestiu un senyor i semblarà un senyor.
Objectius gramaticals i/o comunicatius
* Conèixer
el lèxic bàsic de les peces de vestit
*
Reconèixer, comprendre i aplicar les estructures que es fan servir per
parlar del que porta una persona.
arreglar-se, despullar-se, desvestir-se, posar-se la
roba, vestir-se,
*
Reconèixer, comprendre i aplicar adjectius propis de la roba
gruixut - prim, ample - ajustat, elegant - senzill,
llarg - curt
* Conèixer
el significat de les paraules i expressions que es fan servir en un informe
escolar per expressar l’adquisició d’hàbits:
anar brut, rentar-se les mans, ser endreçat, desendreçat,
ser polit
Objectiu
sociolingüístic:
*
Reconèixer que cada país té uns vestits tradicionals propis
Activitats:
08-1:
Accions contràries
Reconèixer
els verbs principals relacionats amb l’acció de vestir-se i desvestir-se
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix 6 dibuixos. Els/les alumnes els han d’aparellar per accions o
fets contraris. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb sis dibuixos d’accions contràries,
relacionades amb l’acte de vestir-se, la higiene i l’ordre |
08-2:
Accions contràries
Reconèixer
els verbs principals relacionats amb l’acció de vestir-se i desvestir-se
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica com es diuen les diferents accions representades a les imatges
anteriors: vestir-se, posar-se la roba, arreglar-se, despullar-se,
desvestir-se, lligar...
3. P
comenta i apunta a la pissarra els diferents verbs relacionats amb el
fet de vestir-se: cordar-se, descordar-se, penjar, despenjar,
posar-se, treure’s...
4. P
reparteix full d’activitats. Els/les alumnes han de relacionar les
imatges amb els conceptes “favorable” i “desfavorable”. |
|
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb sis dibuixos d’accions contràries.
|
08-3:
Les peces de la roba
Conèixer
el nom de les principals peces de vestir
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix la làmina. Els/les alumnes, individualment, numeren les peces
de vestir que sàpiguen. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Una làmina amb les diverses peces de la roba i una llista
numerada amb els noms desordenats (DIN-A2 i per als alumnes DIN-A4) |
08-4:
Quina peça és...?
Practicar
alguns noms de les peces de vestir
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix el full de resposta múltiple. Els/les alumnes procuren fer
l’exercici. Es posen en comú les respostes. |
Cal
assegurar que comprenen el text de les preguntes. |
|
Habilitats: CL, CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Exercici de tria entre tres solucions |
08-5:
Quin personatge és?
Consolidar
la comprensió oral de textos descriptius sobre els vestits
Descripció |
Indicacions |
|
1. Els almnes escolten un text
oral i marquen amb una creu quin és el personatge que es descriu. Posada
en comú. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: fitxa d’activitats 2 i cinta enregistrada (Digui, digui, 1) |
08-6:
Què t’emportaries...?
Reforçar el
lèxic dels vestits.
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix l’exercici i l’explica.
2.
Els/les alumnes resolen l’exercici. Posada en comú |
El poden
resoldre per parelles.
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: full DIN-A4 amb dues situacions de preparació de roba |
08-7:
Els vestits típics
Reconèixer
que la vestimenta és un tret propi de cada país
Repassar
els gentilicis
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta la làmina. Cada alumne/a ha de relacionar els vestits amb els
llocs.
2. P
descriu alguns dels vestits i les seves característiques. Els/les
alumnes aixequen la mà quan no entenen alguna paraula. |
A
l’explicació es fa referència a les peces de vestir, als colors i a les
formes (llarg, curt, ample, ajustat...)
|
|
Habilitats: CL, CO |
Durada
aproximada: 30 min |
|
Material: làmina DIN-A2 amb vestits típics de diferents llocs d’Espanya
numerats i una llista dels llocs (Andalusia, Aragó, Catalunya, Galícia,
Madrid, País Basc). |
(Només per
a alumnes que siguin membres d’associacions de mares i pares d’alumnes):
08-8:
L’informe de l’escola
Conèixer el
significat de les paraules i expressions que es fan servir en un informe
escolar per expressar l’adquisició d’hàbits
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. Es
distribueix l’informe als alumnes, que el llegeixen mentalment.
2. P el
llegeix en veu alta i s’atura en els punts en què es diuen expressions
sobre els hàbits. Pregunta a un alumne/a el significat. |
|
|
Habilitats: CL, CO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Un informe de l’escola sobre els hàbits d’un infant |
Unitat 9
La casa
Icona:
una casa
Lema:
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Conèixer el nom d’elements d’un
edifici
porteria, escala, botiga...
* Conèixer el nom dels elements que
formen l’estructura d’un habitatge
endoll, finestra, interruptor, paret, persiana, porta,
sostre, terra, vidre
bany, cuina, habitació, lavabo, menjador, passadís,
rebedor, sala d’estar, terrassa
* Conèixer el nom dels objectes
principals d’algunes estances de la casa
El menjador: catifa, cortina,
finestra, llum, peixera, prestatgeria, quadre, seient, sofà, taula,
televisor
El dormitori: armari, calaix,
calaixera, cobrellit, coixí, llençols, llit, llitera, penja-robes,
sabatilles, tauleta de nit
El bany: balança, bidet, dutxa, lavabo, mirall, paper
higiènic, pasta de dents, pinta, raspall, tovallola, vàter
* Aprendre a expressar algunes
activitats quotidianes que es fan a l’interior de la casa
berenar, cuinar, dinar, dormir, dutxar-se, escoltar
música, esmorzar, llegir, mirar la televisió, parlar, pentinar-se, rentar
els plats, rentar la roba, sopar
Activitats
09-1:
Vet aquí un pis
Reconèixer
el nom de les principals estances d’un pis o d’una casa
|
escripció |
Indicacions |
|
1. P
pregunta a alguns alumnes si viuen en un pis o en una casa. També pot
preguntar si el pis o la casa és gran o petit/a.
2. P
explica breument com s’anomenen les estances de la casa i n’escriu els
noms a la pissarra. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
09-2:
Col·loquem estances
Consolidar
el nom de les principals estances d’un pis o d’una casa
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura als alumnes un full amb la vista en perspectiva i unes targetes
amb els noms de les estances. Els/les alumnes, per parelles, col·loquen
cada targeta en alguna de les estances.
2. Es fa
la posada en comú. |
Pot ser
que escullin llocs diferents per a les estances. |
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Una vista en perspectiva (en format DIN-A4) d’un pis buit.
Unes targetes amb noms d’estances. |
09-3: Entrem al menjador
Reconèixer el nom dels principals
objectes del menjador
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full del menjador, diu els noms dels objectes i explica per a
què serveixen (per mirar..., seure, col·locar..., tenir...). Va
escrivint els noms a la pissarra. |
Cal
explicar-ho amb unes estructures força simples i repetides. |
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 5-10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb el dibuix d’un menjador i els seus objectes |
09-4:
Quin objecte és?
Consolidar
l’aprenentatge del nom dels objectes del menjador
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
ofereix una fitxa, col·locada cap per avall, a un alumne. L’alum-ne/a ha
de dir el nom de l’objecte. Continua amb les altres fitxes. |
|
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: Fitxes amb el dibuix dels diversos objectes del menjador. |
09-5: La
sopa del menjador
Consolidar
l’aprenentatge del nom dels objectes del menjador
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix la sopa de lletres i explica com es resol. La resolen i
copien a l’espai corresponent les paraules trobades.
2. Posen
en comú les paraules trobades. |
Les
paraules de la sopa estan col·locades solament d’equerra a dreta i de
dalt a baix.
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Sopa de lletres amb 11 noms d’objectes del menjador |
09-6:
Dos menjadors diferents
Consolidar
noms de diversos objectes de la casa
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full amb els dibuixos. Recorda l’estructura hi ha, no hi ha.
L’alumnat busca les diferències per parelles. |
|
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 5 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb dos dibuixos de menjador semblants. Hi ha
entre ells 8 diferències |
09-7: On es
fa, tot això?
Reconèixer
els verbs d’accions habituals i consolidar el nom de les estances d’una casa
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta el full de relacions. Explica l’estructura Això es fa a...
Fan l’exercici per parelles. |
Es poden
donar respostes diferents. |
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb activitats i estances per relacionar |
09-8: Entrem al dormitori
Reconèixer el nom dels principals
objectes del dormitori
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P lliura
el full del dormitori, diu els noms dels objectes i explica per a què
serveixen (per dormir..., seure, col·locar..., tenir...). Va
escrivint els noms a la pissarra. |
Cal
explicar-ho amb unes estructures força simples i repetides. |
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 5-10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb el dibuix d’un dormitori i els seus objectes |
09-9:
Creuar els objectes del dormitori
Aplicar el nom dels principals objectes
del dormitori
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full, comenta el verb creuar-se i explica com es fa
l’exercici. L’alumnat ha de col·locar les paraules de la llista en el
lloc que correspongui.
2. P
pregunta a alumnes determinats: Amb quina paraula es creua el llit?,
etc. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10-15 min |
|
Material: : Full DIN-A4 amb una llista de 10 noms d’objectes del
dormitori per col·locar en una graella que ja conté algunes lletres. |
09-10:
Passem pel bany
Reconèixer el nom dels principals
objectes del bany
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full del bany, diu els noms dels objectes i explica per a què
serveixen (per rentar-se..., seure, col·locar..., tenir...). Va
escrivint els noms a la pissarra. |
Cal
explicar-ho amb unes estructures força simples i repetides. |
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 5-10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb el dibuix d’un bany i els seus objectes |
09-11:
Si necessites...
Aplicar el nom dels principals objectes
del bany
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full de la graella del bany. L’alumnat col·loca els números i
els noms corresponents.
2. Es fa
la posada en comú i es llegeixen les frases completes en veu alta. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb una graella per omplir, i un altre amb deu
dibuixos d’objectes del bany, numerats i amb el nom. |
Unitat 10
Les hores
Icona: Un
rellotge
Lema: Qui
dia passa, any empeny.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Comprendre la manera d’expressar
l’hora analògica en català
* Reconèixer, comprendre i aplicar les
fórmules per preguntar i respondre l’hora.
Quina hora és? / És la una. Són les...
És un quart de...
Que tens hora?
* Reconèixer, comprendre i aplicar les
divisions de les parts del dia en funció de l’hora.
Matí, migdia, tarda,vespre, nit
Activitats
10-1:
El rellotge
Comprendre la forma de dir les hores i
els quarts
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica les hores en punt i els quarts.
2. A
continuació P remarca la successió del temps (minuts), centrant-se en
els quarts. |
Es pot
explicar a partir del so de les campanes. |
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Un rellotge gran |
10-2:
Dictat d’hores i quarts
Aplicar la
comprensió de les hores i els quarts
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P pregunta el número del rellotge que marca una
hora determinada. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full d’exercicis amb rellotges numerats que indiquen hores
diferents |
10-3:
Preguntar i respondre l’hora
Saber
preguntar i respondre l’hora
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P.
Presenta l’estructura per demanar l’hora: Quina hora és? i
reparteix una targeta a cada alumne/a on hi ha un rellotge
dibuixat.
2. Cada
alumne/a pregunta al seu company: Quina hora és? i el
company li respon amb l’hora que té a la targeta. |
|
|
Habiltats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10-15 min |
|
Material: targetes amb rellotges que indiquen hores diverses |
10-4:
Les parts del dia
Comprendre
i saber dir les parts del dia
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica el lèxic de les parts del dia en funció del sistema horari solar
: matí, migdia, tarda, vespre, nit
2. P
reparteix i presenta la làmina.
L’alumne/a ha de
relacionar cada dibuix amb la paraula que representa la part del dia
corresponent. Posada en comú.
3. P
explica el concepte de matinada. |
|
|
Habilitats: 1-3 CO / 4 EE |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Làmina amb imatges que representen les parts dels dia. Fitxa
amb frases per completar |
10-5:
Els temporals
Conèixer i
saber aplicar els temporals avui, ahir, abans d’ahir, demà, demà-passat,
ara, abans, després, sempre, i mai
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta el lèxic referent als temporals:
Avui, ahir, abans d’ahir, demà, demà-passat
2. Els/les
alumnes, individualment, posen cadascuna d’aquestes paraules al lloc que
els correspongui segons els dibuixos.
3.
Exercici de completar les sèries de frases incompletes.
4. P
introdueix el concepte d’ara, abans, després, sempre, i mai. |
|
|
Habilitats: CO, EE |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: full DIN-A4 amb dibuixos per relacionar els temporals (fulls
de calendari i rellotges). |
Unitat 11
El temps atmosfèric
Icona: Un
paraigua
Lema:
Plou, però plou poc.
Objectius gramaticals i/o
comunicatius:
* Entendre
una informació sobre el temps atmosfèric.
*
Reconèixer, comprendre i aplicar el lèxic que expressa fenòmens
metereològics
boira, glaçada, llamps, neu, nevada, núvols i
clarianes, pedra, pluja, serè, tempesta, tro, vent
*
Reconèixer, comprendre i saber expressar verbs meteorològics:
fer vent, glaçar, nevar, ploure
*
Reconèixer, comprendre i saber expressar sensacions produïdes pels canvis de
temperatura
Fa fred, fa calor
*
Reconèixer, comprendre i aplicar expressions lexicalitzades referents a
sensacions
quina calor, quina suor,
quina xafogor, quin fred, quina gelor
* Saber
expressar dates
*
Reconèixer, comprendre i aplicar el nom dels mesos de l’any i les centenes i
els milers
Objectiu actitudinal
Conèixer refranys populars referents
al temps tot comparant-los amb els refranys existents en la llengua pròpia
de l’alumne.
Activitats
11-1:
El temps
Descripció
|
Indicacions |
|
1. P
reparteix una làmina amb dibuixos referents al temps meteorològic.
2.
Els/les alumnes han de posar al costat de cada paraula el número del
dibuix que li correspon. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb dibuixos referits al temps meteorològic |
11-2:
Quin temps fa?
Conèixer
alguns verbs meteorològics
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els verbs meteorològics fer fred, fer vent, ploure, nevar,
glaçar.
2.
Els/les alumnes relacionen els verbs amb els dibuixos. Posada en comú |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10-15 min |
|
Material: el mateix de l’activitat anterior |
11-3:
Quina sensació!
Conèixer
les diverses expressions per manifestar sensacions de fred i calor
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
presenta el vocabulari de la fitxa núm. 2 i les expressions que s’hi
diuen: quina calor, quin fred, quina gelor.
2. P reparteix unes
targetes als alumnes on hi ha unes temperatures escrites amb les quals
Els/les alumnes, un per un, han d’expressar quina sensació física els
causaria.
Per
exemple: 2º i 8º ”Quin fred!” |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10-15 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb vocabulari meteorològic. Targetes amb
temperatures diverses. |
11-4:
Els refranys de l’home del temps
Comprendre
alguns refranys freqüents sobre el temps
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els refranys i a continuació demana als alumnes que relacionin
cada refrany amb un dels dibuixos vistos anteriorment.
Refranys: “ Mai plou a gust de tothom”, (Dibuix 2). “ A
l’abril cada gota val per mil ” (dibuix 2). “ En temps de fred
val més una gorra que un barret” (dibuix 6). “ Any de neu, any de
Déu” (dibuix 1). “Cel rogent, pluja o vent” (dibuixos 2 i 3
).
Expressió . “Anar a escampar la boira”
(dibuix 4)
Endevinalla: “ Una cosa que a tot arreu es posa i a la mar no gosa” - la
neu- (dibuix 1) |
Alguns
refranys es poden comparar amb d’altres castellans.
|
|
Habilitats: CO, EO, CL |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full DIN-A4 amb refranys sobre el temps. Dibuixos diversos
sobre el temps atmosfèric (numerats de l’1 al 6). |
11-5:
Som del servei meteorològic
Aplicar els
coneixements sobre verbs i noms meteorològics
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P presenta l’estructura: A
Palma de Mallorca plou, hi ha núvol, la temperatura màxima és de 17º i
la mínima de 12º.
2. Es
demana als alummnes que per parelles reprodueixin aquestes estructures. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Full DIN-A4 Quin temps fa...? |
11-6:
Escoltem l’home del temps
Comprendre
un text oral sobre el temps
|
Descripció |
Indicacions |
|
Exercici
de comprensió oral. Es passa una casset. Segons el text, l’alumne/a ha
d’escriure a sota de cada dibuix el número del diàleg que li correspon. |
|
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Cassete corresponent del Digui, digui 2 i full
d’exercici |
11- 7:
Previsió dels temps
Aplicar els
coneixements de les expressions sobre el temps meteorològic
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
distribueix el full de comprensió lectora, proposa als alumnes que el
llegeixin i que a continuació marquin amb una creu si les afirmacions
que hi ha a continuació són veritables o falses. |
|
|
Habilitats: CL |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: fitxa d’activitats |
11-8:
Quins mesos son...?
Conèixer
els noms dels mesos de l’any
|
Descripció |
Indicacions |
|
1.
Presentació per part del professor del nom dels mesos de l’any, partint
de la data actual. P.ex.: Avui és dia .... de... de...
Presentació dels mesos de l’any a la pissarra.
2.
Exercici de la fitxa. Els/les alumnes endevinen de quin mes es tracta i
el copien. |
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Full: Quins mesos són? |
11-9:
Les dates assenyalades
Saber
llegir números fins als milers
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els numerals: centenars i milers.
2.
Els/les alumnes escriuen amb números valors de quatre xifres escrits amb
lletres.
3. Cada
alumne/a haurà d’expressar la data del seu naixement. |
Comentari sobre l’ús del guionet (fer notar que hi és, no com hi és)
Es pot
treballar l’activitat a la pissarra
|
|
Habilitats: CO,CL, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: fitxa d’activitats |
Unitat 12
Els transports
Icona:
Un cotxe
Objectius gramaticals i/o comunicatius
* Conèixer
el nom dels mitjans de transport habituals:
autobús, autocar, cotxe, metro, moto, tren, vaixell
* Conèixer
les accions pròpies dels mitjans de transport:
aparcar, creuar, engegar, entrar, parar, sortir, etc.
* Conèixer
el lèxic de les parts més usuals de l’automòbil
finestra, fars, fre, pedals, porta, rodes, seient,
volant,
* Conèixer
el lèxic del mobiliari urbà relacionat amb el transport
aparcament, gual, pas de vianant, semàfor, senyal
Reconèixer,
comprendre i aplicar horaris de sortides i arribades dels transports
Activitats:
12-1:
Els mitjans de transport
Conèixer el
nom dels principals mitjans de transport
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
reparteix una fitxa amb el dibuix de mitjans de transport. L’alumne/a
ha de col·locar el número del dibuix que correspongui.
Tren,
avió, vaixell, autobús, cotxe, moto, bicicleta
Posada en comú. Cada alumne/a
diu el nom i el número corresponent.
P demana als alumnes que marquin
amb una creu els mitjans de transport que els agraden més. |
|
|
Habilitats: EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: fitxa d’activitats |
12-2:
Mobiliari urbà
Conèixer el
nom del mobiliari urbà més usual
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P reparteix el full i demana
als alumnes que assenyalin amb una creu les situacions que considerin
incorrectes. Posada en comú.
2. P passa el segon full amb
paraules referents al mobiliari urbà.
3. P demana als alumnes que
col·loquin al costat de cada paraula el número del dibuix que li
correspongui. Posada en comú. |
Es poden
repassar altres paraules referents a la via pública que s’han vist a la
unitat de l’adreça.
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: full amb una imatge de la via pública i
situacions incorrectes. Full amb mobiliari urbà. |
12-3: L’automòbil
|
Descripció |
Indicacions |
|
P proporciona als alumnes un
full amb el dibuix d’un automòbil i el vocabulari corresponent. Han de
relacionar amb fletxes. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full amb el dibuix d’un automòbil
i les parts principals
numerades. A sota: els noms desordenats i identificats amb una lletra |
12-4:
Circulant per la ciutat
Conèixer
els verbs més usuals de la circulació rodada.
|
escripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix el full de l’activitat. Explica com es fa l’exercici. Els/les
alumnes copien les paraules al lloc coresponent. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: full amb buits de verbs en infinitiu (circulant per la
ciutat) |
12-5:
Preparar una sortida
Consolidar
els noms dels mitjans de transport
Repassar
els noms dels dies de la setmana
Conèixer el
nom de diferents estris habituals en els viatges
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
adjudica a cada dos alumnes un lloc de viatge de la llista.
2.
Els/les alumnes han de decidir amb quin mitjà de transport hi aniran.
Quin dia serà la sortida i quin l’arribada.
3. P
passa als alumnes un full amb dibuixos d’estris i han de subratllar quin
d’aquells estris s’endurien per anar al lloc que se’ls ha assignat. |
|
|
Habilitats: CL, EO, CO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: full amb llocs per anar de viatge i full amb dibuixos d’estris
per emportar-se de viatge. (llocs on volem anar) |
Unitat 13
L’excursió
Icona:
Una motxilla
Lema:
“ ”
Objectius:
* Repassar
els temporals: dia, mes, hora, dia de la setmana
* Conèixer
lèxic del món de l’excursionisme
barret, brúixola, cantimplora, carmanyola, fogonet,
llanterna, mapa, motxilla, sac de dormir, tassa, tenda, etc.
* Conèixer
el lèxic dels animals més propers
ànecs, cavalls, conills, gallines, gats, gossos, porcs,
rates, vaques, etc.
* Ser
capaços de comprendre un text escrit amb instruccions d’una sortida
Objectiu
sociolingüístic:
Adonar-se
de la divisió comarcal de Catalunya i conèixer el nom d’algunes comarques
Activitats:
13-1:
Carreguem la motxilla
Conèixer el
lèxic específic del món de l’excursionisme
|
Descripció |
Indicacions |
|
1.
Els/les alumnes numeren els objectes. |
També es
pot fer amb una motxilla real plena dels objectes més típics. |
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Un full amb dibuixos numerats d’estris de muntanya o mar i una
llista dels objectes per numerar |
13-2:
Llegir les instruccions de l’escola
Comprendre
suficientment el contingut d’una carta amb instruccions per a una excursió.
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. Abans
de repartir la carta, P la llegeix en veu alta a poc a poc.
2. Els
lliura la carta. La llegeixen individualment.
3. P
lliura el full de comprovació de la comprensió lectora.
4.
Posada en comú: P va explicant els termes poc coneguts. |
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 45 min |
|
Material: text de la carta i un full de comprovació de comprensió
lectora. (carta escola convivències) |
13-3:
A quina comarca és l’excursió de l’escola?
Reforçar la
lectura de números
Reforçar
els situacionals
Ser
conscients de la divisió comarcal de Catalunya
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P reparteix el
full de les comarques i el de les preguntes. Indica que han de tenir
tres fulls, l’un al costat de l’altre: la carta, les comarques i les
preguntes.
2. P
explica l’exercici. El fan individualment o per parelles.
3.
Posada en comú |
Pot
començar per uns exemples: Quina comarca és la número 24? Quina
comarca hi ha a sota de l’Alta Ribagorça?
|
|
Habilitats: CL |
Durada
aproximada: 30 min |
|
Material: Full amb les comarques catalanes i full amb preguntes per
contestar (quina comarca) |
13-4: La
casa de pagès
Reforçar
els situacionals
Conèixer el
nom dels animals més propers a les persones
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta la làmina. Fa diverses preguntes a alumnes concrets, usant
situacionals (A dalt del pi hi ha un...) |
Cal que
els/les alumnes contestin amb situacionals: davant de, a sota, al
costat, a la dreta de... |
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Làmina d’una granja. Per al professor: full de preguntes |
Unitat 14
El nostre entorn
Aquesta unitat cal elaborar-la a partir de la realitat del
propi barri, ciutat o poble on es desenvolupa el curs.
Aquí només s’indiquen algunes pistes de contingut i
d’aprenentatges que es podrien treballar.
|
Contingut |
Aprenentatges |
|
Els carrers del poble, del barri,
els més pròxims de la ciutat. |
A partir d’un plànol senzill,
els/les alumnes poden identificar els carrers (aquest és..., aquí hi
ha..., etc.) |
|
Els personatges famosos i les
llegendes |
A partir d’un text modificat
convenientment, es pot fer un exercici de comprensió lectora. |
|
L’economia |
A partir d’imatges dels productes
o dels serveis que es desenvolupen a la localitat, es pot elaborar un
exercici de lèxic, o treballar la comprensió dels verbs de la 3a
conjugació incoatius (produeix, serveix, inverteix, etc.) |
|
La gastronomia |
Es podria treballar a partir
d’una recepta d’un plat típic elaborada (imatges i text) |
|
Els mitjans de transport |
A partir d’un plànol de la zona,
es podrien treballar els situacionals (des de... fins a...) i la
preposició amb: Des de Matalafulla fins a Viscalacanya podem
anar amb autobús |
|
Les tradicions. Castellers,
balls, represen-tacions, fires, actes, etc. |
A partir d’unes imatges es poden
treballar verbs d’acció o lèxic propi de la tradició. |
|
Etc. |
|
També és
aconsellable convertir la sessió en una sortida que tingui per objectiu fer
una mirada diferent de la localitat (monuments, museus, panoràmiques,
aspectes geogràfics o naturals, etc.)
Unitat 15
La Castanyada
Icona:
Una castanyera
Lema:
A la tardor, ni fred ni calor
Objectius:
*
Reconèixer, comprendre i aplicar els mesos de l’any i les estacions
* Conèixer
el lèxic típic d’aquesta festa
* Repassar
la grafia i el so del dígraf ny
*
Reconèixer la forma cal com a equivalent d’és necessari
*
Comprendre textos descriptius simples
*
Comprendre textos instructius simples
Objectiu
sociolingüístic:
Conèixer la
tradició de les castanyes i la castanyada a la cultura catalana i la les
tradicions parale·les en el seu lloc d’origen
Activitats:
15-1:
Presentem els ingredients de la Castanyada
Introduir
el tema
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
escriu a la pissarra Nadal, Tots Sants, Pasqua
2. P
presenta els dibuixos i pregunta amb quina festa relacionarien aquests
productes. |
|
|
Habilitats: CO, EO |
Durada
aproximada: |
|
Material: Una làmina amb dibuixos: castanya, panellet i moniato |
15-2:
L’any, la castanya i la llenya porten una NY
Repassar la
grafia del dígraf ny
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
escriu a la pissarra Any, castanya, Catalunya. Demana si s’han
adonat que el so de la ny s’escriu amb una n i una y.
2.
Presenta el full i, per torns individuals, llegeixen les paraules i les
frases que contenen aquest so. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full d’exercici de lectura de la NY (el so de la ny) |
15-3:
Tots els mesos de l’any
Conèixer el
nom dels mesos de l’any
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
demana que relacionin les festes tradicionals amb els mesos de l’any.
2. P
comenta els mesos que falten i els apunta a la pissarra. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Full amb festes de l’any per relacionar amb els mesos en què
s’escauen (les festes de l’any) |
15-4:
Totes les estacions de l’any
Conèixer el
nom de les estacions de l’any
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
escriu a la pissarra els noms de les quatre estacions. Demana a alguns
alumnes que diguin quin dia de quin mes comença cada estació.
2.
Els/les alumnes relacionen amb fletxes els mesos amb les estacions i
responen la pregunta sobre el seu aniversari.
3. Es
posa en comú el resultat de l’exercici. |
Convé
que s’adonin que dels mesos de desembre, març, juny i setembre han de
sortir dues fletxes, ja que pertanyen a dues estacions.
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 15-20 min |
|
Material: Full amb els mesos i les estacions per relacionar (les
estacions de l’any) |
15-5:
Per Tots Sants, castanyes calentones a les mans
Conèixer
termes propis d’aquesta festa
Exercitar-se en la comprensió lectora de textos descriptius simples.
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
Llegeix en veu alta el text. Després el reparteix perquè cada alumne/a
el llegeixi mentalment.
2. P
comenta breument el contingut del text.
3.
Els/les alumnes copien les paraules subratllades. Pregunten el
significat de les que no saben.
3.
Exercici de veritable/fals. Posada en comú |
Idees
bàsiques: una festa tradicional, l’inici del fred, aliments duradors,
etc.
|
|
Habilitats: CO, CL, EO |
Durada
aproximada: 30 min |
|
Material: Full amb un text sobre la castanyada. Full amb exercicis de
comprensió |
15-6:
Panellets
Conèixer la
forma cal com a equivalent a es necessita
Conèixer el
nom dels ingredients dels panellets
Exercitar-se en la comprensió oral i lectora de textos instructius simples
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta els ingredients de la recepta. Els llegeix i els explica.
2.
Els/les alumnes posen nom als dibuixos dels ingredients i escriuen a
sota de cadascun el nom (copiant-lo de la recepta)
3. P
llegeix la recepta. Després la llegeixen els/les alumnes en veu alta per
fragments.
4. P
pregunta els verbs subratllats |
Convé
valorar si el grup la pot llegir.
|
|
Habilitats: CO, EO, CL |
Durada
aproximada: 30 min |
|
Material: Full amb la recepta dels panellets. Full amb dibuixos dels
ingredients. |
Unitat 16
Les festes de Nadal
Icona:
Una campana típica
Lema:
Per Nadal cada ovella al seu corral
Objectius:
* Entendre
i reproduir textos relacionats amb Nadal: felicitacions, nadales, receptes
de cuina.
* Entendre
i saber aplicar el lèxic típic de Nadal
avet, cavalcada, escudella, fer cagar el tió, gall
dindi, nadala, neules, pau, pessebre, raïm, ressopó, torrons, tortell de
reis etc.
*
Comprendre expressions de felicitació
Bon any nou, felices festes, bones festes...
Objectiu
sociolingüístic:
* Donar a
conèixer diferents aspectes de les festes i tradicions nadalenques pròpies
de la cultura catalana
Activitats:
16-1:
L’auca de Nadal
Aprendre
algunes paraules típiques de Nadal
Conèixer la
forma poètica i popular dels rodolins
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix l’auca i els cartronets als alumnes. Explica què és una auca.
L’alumnat ha de completar els rodolins amb les paraules dels cartronets. |
Es pot
fer per parelles. Es poden suplir els cartrons per un full amb la llista
de mots.
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Auca de Nadal i cartrons amb les paraules que hi falten |
16-2:
Són aliments? No ho són?
Conèixer el
pronom neutre ho i saber-lo dir
Aprendre
noms propis de les festes de Nadal
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full dels mots de Nadal. Explica la correspondència entre el
lo castellà i l’ho català neutre.
2.
Els/les alumnes classifiquen els mots. Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Full amb la llista de mots per classificar |
16-3:
Les dates més importants de les festes de Nadal
Conèixer
algunes tradicions catalanes nadalenques
Reforçar el
lèxic de Nadal
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full de les dates de Nadal. Fa un comentari breu de cada
diada.
2.
Els/les alumnes col·loquen les festes en la data corresponent. Es
revisa.
3.
Els/les alumnes col·loquen la data d’unes accions o situacions típiques
de Nadal. Ho posen en comú. |
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 30 min |
|
Material: Full amb les dates de les festes |
16-4:
L’escudella i la carn d’olla
Conèixer el
lèxic dels aliments que componen l’escudella
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
presenta la làmina dels ingredients. Els/les alumnes han de col·locar el
nom dels productes al lloc corresponent.
2.
Posada en comú. |
|
|
Habilitats: CL, CO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Làmina amb els elements dibuixats. Full amb la llista completa
d’ingredients |
16-5: La
recepta de l’escudella
Conèixer el
lèxic dels aliments que componen l’escudella
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P els
reparteix i llegeix la recepta de cuina. Després la llegeixen els/les
alumnes per fragments i P va explicant les paraules o expressions
desconegudes. |
|
|
Habilitats: CO, CL |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full amb la recepta de l’escudella i de la carn d’olla |
16-6:
Fum, fum, fum
Conèixer
una nadala
|
Descripció |
Indicacions |
|
1.
Els/les alumnes reben el text de la cançó i l’escolten (d’una casset).
2. P
explica el sentit de les paraules subratllades.
3.
Els/les alumnes tornen a escoltar la cançó i la canten |
|
|
Habilitats: CO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: Text de la nadala |
Unitat 17
Carnestoltes
Icona:
Una màscara
Objectius:
* Conèixer
el lèxic específic d’aquestes festes
botifarra, comparsa, carnaval, carrossa, coques de
llardons, dijous gras, desfilada, disfressa, rua, etc.
*
Comprendre textos escrits descriptius d’estructura simple
* Conèixer
verbs freqüents en les receptes:
afegir, batre, deixar, pastar, posar, treure, trinxar
*
Exercitar-se en la lectura en veu alta de textos molt breus
Objectiu
sociolingüístic:
* Donar a
conèixer diferents aspectes de les festes i tradicions del Carnestoltes
Activitats:
17-1:
Una disfressa
Conèixer el
nom d’algunes disfresses
|
Descripció |
Indicacions |
|
P
presenta els full de les 6 disfresses. Explica la paraula disfressa.
Els/les alumnes relacionen les vinyetes amb els noms.
Posada
en comú |
|
|
Habilitats: CO, CL, EO |
Durada
aproximada: 15 min |
|
Material: full amb sis disfresses (soldat, guàrdia, pallasso, blancaneu,
ventafocs, bruixa) desordenades |
17-2:
Carnaval
Conèixer el
lèxic específic d’aquestes festes
Comprendre
textos descriptius d’estructura simple
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
llegeix en veu alta el text. El reparteix
2. Els/les alumnes fan
una lectura individual. Pregunten allò que no comprenen.
3.
Els/les alumnes emplenen la graella de l’exercici. Posada en comú |
|
|
Habilitats: CO, EO, CL |
Durada
aproximada: 25 min |
|
Material: fulls “El Carnaval” |
17-3: De
què et disfressaràs?
Conèixer
noms de diferents tipus de persones
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura el full i els/les alumnes fan l’exercici. |
P pot
preguntar prèviament, si ho creu convenient, de què s’acostumen a
disfressar per Carnaval. |
|
Habilitats: CL |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full “De què et disfressaràs?” |
17-4:
Coca de llardons
Exercitar-se en la lectura en veu alta de textos molt breus
Conèixer el
nom dels ingredients de la coca de llardons
Conèixer
els verbs pastar, afegir, trinxar, batre, posar, treure, deixar
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
llegeix els ingredients i la recepta.
2.
Els/les alumnes la llegeixen mantalment. Pregunten paraules.
3. P
assigna a cada alumne/a un fragment de la recepta. Per ordre els/les
alumnes llegeixen el fragment de recepta corresponent.
4.
Els/les alumnes fan l’exercici núm. 2 |
Si hi ha
més alumnes, es poden assignar fragments repetits.
|
|
Habilitats: CO, CL, EO |
Durada
aproximada: 30 min |
|
Material: Full “Coca de llardons” |
Unitat 18
Sant Jordi
Icona:
Una rosa i un llibre
Lema:
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat
Objectius:
* Conèixer
el vocabulari i les estructures necessàries per entendre el text de la
llegenda de Sant Jordi.
* Conèixer
i aplicar les expressions de conformitat, disconformitat i dubte:
Oh, i tant! - Ja ho crec!
- Amb molt de gust!
- De cap manera!
- Ni pensar-ho!
- Ni ho somiïs!
- No sé, no sé...
- Potser sí
- M’ho pensaré
Objectiu
sociolingüístic:
* Conèixer
les tradicions del dia de Sant Jordi.
Activitats:
18-1:
Vocabulari de la llegenda
Reconèixer
el lèxic que apareix als rodolins de la llegenda de Sant Jordi
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix un full amb les paraules clau dels rodolins de la llegenda de
Sant Jordi.
2.
Els/les alumnes aparellen les paraules i el seu significat. Posada en
comú. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full amb paraules de la llegenda (numerades) i amb significats
desordenats (amb lletra) |
18-2
Rodolins
Comprendre
textos narratius breus
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
lliura els rodolins desordenats. Els/les alumnes els ordenen. Posada en
comú. |
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 10 min |
|
Material: Full amb rodolins (numerats) i vinyetes desordenades (amb
lletra). |
18-3: La
llegenda de Sant Jordi
Practicar
la lectura en veu alta.
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
reparteix el text de la llegenda. El llegeix.
2. P
assigna un fragment a cada alumne/a.
2.
Els/les alumnes, successivament, el llegeixen per fragments en veu alta. |
Convé
que se’l preparin.
|
|
Habilitats: CL, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Full de text amb la llegenda de Sant Jordi |
18-4:
Sí! No! Potser sí...
Conèixer i
aplicar les expressions de conformitat, disconformitat i dubte
|
Descripció |
Indicacions |
|
1. P
explica les expressions de conformitat, disconformitat i dubte.
Reparteix les targetes
2.
Els/les alumnes, posats en cercle, es fan preguntes. Responen segons
l’expressió que tenen a la tarjeta. |
|
|
Habilitats: CO, CL, EO |
Durada
aproximada: 20 min |
|
Material: Full “Sí! No! Potser sí...” Targetes de
colors amb un Sí, un No i un Dubte
A la targeta del Sí hi ha
aquestes propostes: Oh, i tant!
- Ja ho crec!
- Amb molt de gust!
A la targeta del No hi ha
aquestes propostes:
- De cap manera!
- Ni pensar-ho!
- Ni ho somiïs!
A la
targeta del Dubte hi ha aquestes propostes:
- No sé, no sé...
- Potser sí
- M’ho pensaré |
COM
ESTÀS DE VOCABULARI EN CATALÀ?
Potser perquè som catalans i perquè parlem català ens sembla que ho fem molt
bé però moltes vegades diem barbarismes perquè no sabem la paraula autèntica
que hem de fer servir... Prova-ho tu. Quantes paraules castellanes saps dir,
en català, de les que et proposem aquí?
Farola
Buzón
Paso peatonal
Vado
Jardín
Balcón
Periódico
Jardinero
Manguera
Hombre
Mujer
Gato
Columpio
Globo
Bolas petanca
Cordillera
Cima
Lago
Cabaña
Almejas
Anzuelo
Gusanos Ola
Mejillones
Golondrina
Cometa Gaviota
Sombrilla
Toalla
Pavo real Piés de pato
Cordero(2)
Conejo
Pasillo
Botones(Hotel)
Llave
Cerradura
Sábanas Almohada
Cajón
Caja de cartón
Percha
Estrellas
Césped
Mochila
Cerillas(3) Bolso
Termo
Mostrador
Lavavajillas Minipímer
Botijo
Abrelatas
Plata(2)
Mano de almirez
Sacacorchos(2)
Aceitera
Tijeras
Embudo
Estantes
Alfombra
Estantería Hogar, chimenea Jarrón
Silla
Candelabro Servilleta
Mantel
Vajilla
Maceta
Pincel
Goma de borrar
Mechero
Sello
Puro(fumar)
Cigarrillo
Azúcar
Ajedrez
Cubitos de hielo
Toldo
Baraja(cartas)
Traje
Pajarita(ropa)
Sombrero
Chaleco
Camiseta Calzoncillos
Bragas
Sostenes
Tornillo
Tenazas
Hacha
Martillo
Cuchillo
Palillos
Vaso(2)
Jarra
Acantilado Aceiteras
Camarero
Tenedor
Bombilla Cubo de
la basura
Lejía
Cepillo
Recogedor Mocho de fregar
Estropajo
Embrague
Asientos
Tapacubos
Faros
Pinchazo
Rebentón Freno
Acelerador
Jefatura(2)
Juzgado
Bombero
Carpintero
Enfermera
Médico/a Fontanero
Robo
Pescadería
Queso
Carrito de la compra Botellas
Setas
Capazo
Latas de sardina
Pimientos
Berenjenas
Huevos
Cucurucho de papel Jamón
Harina
Bizcocho
Pierna de cordero
Horno de pan(2)
Cigalas
Pulpo
Merluza
Calabacines
Alcachofas
Habas
Guisantes
Lechuga
Cebolla
Rábanos
Judías
Zanahorias
Fresas
Fresones
Restaurante chino
Cerezas
Uva
Manzana
Melocotón
Franbuesas
Pastelero
Reposteria Dolor de muela
Codo
Rodilla
Hombros
Dolor de cabeza
Oreja
Espalda
Barriga
Muslo
Ping-Pong
Boxeo
Tres y diez Tres y siete
Tres y cuarto
Lluvia
Tres y veinte Tres y veinticinco
Tres y media
Niebla
Relampaguea Tres y treinta y siete
Tres y cuarenta
Otoño
Madrugada Tres y cincuenta
Piscis
Membrillo
Ojalá
Corte en el dedo
Matadero
Terremoto
Pantano(2) Recreo
Invernadero
Mando
Jefe
Bicho
Cariño
Colmado
¡Cuidado!
Chorro
Látigo
Lío
Letrero
Estar al paro
Tonto
Recado
Calderilla
Parrilla
Pesadilla
Año bisiesto Siesta(2)
Huella
Mueca
Barco
Tío
Lío
No está mal
Candado(2)
Chiflado
Ganadero
Peatón
Rechazar(2) Vértigo
Pésame
Tráfico
Alcanzar
Bache(2)
Chispa
Noria
Tontería
Tubería
Ahorrar
Aplastar
Arrastrar
Averiguar
Buitre
Cadera
Colina
Crucigrama
Despedir
Disfrutar
Garganta
Medir
Tormenta
Lograr
Apretar
Esquina
Chiste
Avalancha
Géminis
Atún
Horóscopo
Ordenador
AVALUACIÓ:
3 ERRORS:
Excel·lent. 10 punts
6 ERRORS: Notable 7 punts
10 ERRORS: Bé.
5 punts
15 ERRORS: Suficient. 3 punts
MÉS DE 15 ERRORS:
Insuficient. 1 punt.
300
refranys i dites catalanes sobre el temps
(de diferents fonts)
 |
A
l'agost, bull el mar, i bull el most
|
|
A l'agost, figues i
most
|
|
A l'estiu, tota cuca
viu
|
|
Al gener, tanca la
porta i encén el braser
|
|
A
l’hivern boirina i neu per veïna
|
|
A la tardor, ni fred,
ni calor
|
|
A mal temps, bona
cara
|
|
Al juliol, trau les
garbes al sol
|
|
Al juny, corbella al
puny i la roba lluny
|
|
Al juny la pluja és
lluny, i si plou, cada gota és com el puny
|
|
Al maig, cada dia un
raig
|
|
Al mar valletes, a
la terra pastetes
|
|
Al novembre, qui no
ha sembrat que no sembre
|
|
Al setembre, el vi
està per vendre
|
|
Al
setembre, qui tingue blat que sembre
|
|
Abril plujós, maig
ventós
|
|
Abril
plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
|
|
Abril que abrileja,
primavera que fueteja
|
|
Abril que surt
plovent, el maig crida rient
|
|
A l'abril cada gota
val per mil
|
|
Abril mullat, de pa
en ve carregat
|
|
Abril tronat, bon
any assegurat
|
|
Aigua al febrer,
bona pel sementer.
Si plou en
aquest mes, la collita serà bona
|
|
Aigua cau, senyal de
pluja |
|
Aigua a
l’agost, safrà, mel i millor most
|
|
Aigua de febrer,
bona pel sementer
|
|
Aigua de gener,
omple botes i graner
|
|
Aigua de gener
prenya l’oliver
|
|
Aigua de gener tot
l'any va bé
|
|
Aigua de juliol
encén el sol
|
|
Aigua de juliol
omple el cossiol
|
|
Aigua de juny
primerenca, molts mals arrenca
|
|
Aigua de maig fa
créixer el cabell i no fa mal
|
|
Aigua de març, herba
als sembrats
|
|
Aigua de Sant Joan,
celler buit i molta fam
|
|
Aigua de Sant Joan,
no dóna ni vi ni pa
|
|
Aigua de Sant Martí
al migdia, pluja per tot el dia |
|
Aigües de juny, mals
solen dur
|
|
Aire de ponent,
aigua gelada i vi calent |
|
Alló que atura el
fred, atura el calor |
|
Alls plantats en
lluna nova, de grans un cove
|
|
Any de neu, any de
Déu
|
|
Any de neus any de
deus |
|
Any de neus
senyorials, a l'estiu pastures frescals
|
|
Any de pluges, fora
bruixes
|
|
Any de poca humitat,
al solell el prat assecat.
|
|
Any gelat, any de
blat |
|
Any plujós, pagès
joiós
|
|
Anys,
danys i desenganys, tornen els homes estranys. |
|
Arc de Sant Martí al
matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada |
|
Boira a la muntanya,
pastor a la cabanya
|
|
Boira en el Castell,
pica espart, i fes cordell
|
|
Boira saltirona, no
és cosa bona |
|
Boires pel Xaloc,
prepara llenya per el foc |
|
Boirina a la vall,
pagès al treball
|
|
Boirina pixanera,
torna-te´n enrera |
|
Bon dia és el que
plou i no pedrega |
|
Cada gota de pluja
fa el seu fang |
|
Cada gota que plou
té on caure |
|
Carrer banyat,
calaix eixut
|
|
Cel a borreguets,
aigua a canterets
|
|
Cel a borreguets,
aigua a grapadets/canterets
|
|
Cel a borreguets,
neu a cabassets
|
|
Cel a petxinetes,
aigua a les bassetes
|
|
Cel d´escaletes,
aigua per les bassetes |
|
Cel de panxa de
burra, pluja segura |
|
Cel emborregat,
pluja al terrat |
|
Cel empedrat, camp
mullat |
|
Cel groguen, pluja o
vent
|
|
Cel rogent, pluja o
vent |
|
Cel roig al matí,
pluja en cami |
|
Cèrcol de lluna, no
ompla llacuna |
|
Clara és la lluna
d´Agost, però la de Gener, encara ho és més |
|
Corona de sol mulla
els pastors, corona de lluna pastors eixuga |
|
De la flor de gener,
ningú no omple el graner
|
|
De l'aigua d'octubre
i del sol de maig, naix el blat
|
|
De les gotes
s´ajusten els rius |
|
De ponent,
ni vent, ni gent, ni casament |
|
De vent moliner,
molta feina i poc diner |
|
Del xaloc, ni molt
ni poc |
|
Desembre neva bon
any assegurat
|
|
Desembre nevat, bon any per al blat
|
|
Després de bell jorn,
ve la negra nit |
|
Després de la
tempesta, ve la calma |
|
Després de la
tronada ve la pluja |
|
Déu et
lliuri de pedra, boira i guitza d´euga |
|
El dia nuvolós,
enganya al peresós
|
|
El febrer, de cap o
de cua l'ha de fer |
|
El fred i el gel no
es queden al cel |
|
El gall, els estels
i el sol, els rellotges del pagès són
|
|
El Garbí, a les set
s'en va a dormir |
|
El juny formós és
abundós
|
|
El juny fred, mata
l'esplet
|
|
El mestral no acaba
mai el jornal |
|
El ponent la mou i
el llevant la plou |
|
El
setembre, s'enduu els ponts o aixuga les fonts
|
|
El sol de març porta
refredats
|
|
El sol ha sortit i
ha fet cluc,no pensis, pagès, en res d´eixut |
|
El sol, a l´hivern
enmandrat, es lleva tard i s' acotxa aviat |
|
El Llevant porta
l'aigua al davant
|
|
En presencia de sol,
poca llum és un gresol |
|
En temps de fred,
val més una gorra que un barret |
|
Estels en ple dia,
guerra, fam i malalties Fang a l´hivern i pols a l´estiu, tot el camp
reviu |
|
Febrer curt, brau i
tossut
|
|
Febrer el curt,
pitjor que un truc
|
|
Fins que la lluna
d'abril no haja passat, no dónes el mes per acabat
|
|
Fred segur no mata
ningú |
|
Garbí amb
núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà) |
|
Garbí d'hivern,
dimonis a l'infern |
|
Gelada tapada, freda
és la diada |
|
Gepa a
ponent, quart creixent; gepa a llevant, quart minvant |
|
Gregal matiner,
llevant tarder |
|
Hivern de molta
gelada, molta fruita assegurada |
|
Hivern fred, estiu
calent |
|
Hivern gelat, fruita
a grapats |
|
Hivern
molt assolellat, estiu molt ventat |
|
Home de bé, és com
blat de bona lluna |
|
Home que té llunes,
fa de mal tractar |
|
Home nat en lluna
fosquejant, al botavant |
|
Juny benigne i humit,
de carreroles el prat n'és farcit
|
|
L'abril fa el pecat
i el març és l'acusat
|
|
L´aigua és bona quan
hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut
|
|
L'arc de Sant Martí,
jo l'embrute a ell i ell m'embruta a mi
|
|
L'arc de Sant Martí
pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
|
|
L'hivern dóna les
cartes i la primavera fa el joc |
|
La lluna d'Octubre
en cobreix set, i si plou, nou |
|
La lluna i el ploure
a mar, no serveix per a res |
|
La lluna vella de
març, no marxa sense glaç
|
|
La neu al febrer
fuig com un gos llebrer
|
|
La neu de
gener, s'asseu com un cavaller
|
|
La tramuntana no és
bona ni sana |
|
Llebeig d'hivern,
dimonis de l'infern
|
|
Llevant
Arbonès que ni plou ni fa res, però que quan s'hi posa, s'hi coneix
|
|
Llevant
fa?, per quatre dies n'hi ha |
|
Llevant té una filla
casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant |
|
Llevant,
llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor |
|
Llevant, xaloc i
migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents
del món |
|
Lluna ajaguda,
mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut |
|
Lluna amb estrella,
no et fiïs d'ella |
|
Lluna blanca,
cobrellit i manta |
|
Lluna
brillant, bon temps per endavant |
|
Lluna creixent, muda
la gent |
|
Lluna nova, vés-hi
amb cove |
|
Lluna pel gener,
l'amor primer |
|
Lluna roja,el vent
remou. |
|
Lluna tapada, boira
o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent |
|
Lluna vella, vés-hi
amb cistella |
|
Lluna vermella, vent
porta ella |
|
L'octubre fred, mata
el cuquet
|
|
Maig humit, fa al
llaurador ric
|
|
Mai plou a
gust de tothom
|
|
Mai plou de tan bona
gana, quan ho fa de tramuntana |
|
Maig
ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment
|
|
Mal qui recorda
Santa Bàrbara quant trona
|
|
Marinada forta,
pluja a la porta |
|
Març marcedor, nit
freda i dia amb calor
|
|
Març marçot, mata a
la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!
|
|
Març ventós, abril
plujós
|
|
Març ventós i abril
plujós, fan el maig florit i fermós
|
|
Març ventós i abril
plujós, fan ésser el pagès orgullós
|
|
Mes de febrer, mes
mentider
|
|
Molts dies bons fan
un any dolent |
|
Neu de febrer, aigua
en un paner
|
|
Neu rodona Déu en
dóna
|
|
Neu rodona que
d'altra en dóna
|
|
Ni a
l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa |
|
Ni per calor ni per
fred, deixis capa ni barret |
|
Nit de juliol, pluja
no vol
|
|
No diguis mai que
plou, fins que no troni |
|
No diguis mal del
dia que passat no sia |
|
No és pot dir oliva,
si a l'agost no és eixida
|
|
No et fiïs
d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat |
|
Novembre humit, et
farà ric
|
|
Novembre i febrer
són marit i muller
|
|
Núvols amb creu,
aigua segura o neu |
|
Núvols barbats,
camps mullats |
|
Núvols d'Aragó,
pluja en abundor |
|
Orenell terrer ?
Pedra o aigua ve. |
|
Pagès lluner, omple
poc el graner
|
|
Paraules
d'estiu, segons qui les diu
|
|
Pel febrer, abrigat
bé
|
|
Pel juliol beure
suar i la fresca buscar
|
|
Pel juliol, ni dona
ni caragol
|
|
Pel maig, cada dia
un raig |
|
Pel maig, vaig com
vaig
|
|
Pel mes de febrer,
un dia dolent i els altres també
|
|
Pel novembre, cava i
sembra
|
|
Per l'abril, cada
gota en val mil
|
|
Per
l'abril, de matinet, que a gust s'està al llitet
|
|
Per l'abril, no et
treguis ni un fil
|
|
Per la Candelera,
ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera
riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu
|
|
Per la Mare de Déu
de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada
|
|
Per la tardor, ni
fred ni calor |
|
Per Sant Vicenç
entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot
plantar
|
|
Pertot es fanbolets
quan plou |
|
Pluja
d'estiu i plor de bagassa, aviat passa |
|
Pluja de juliol
abundosa, gerdera a l'agost ufanosa
|
|
Pluja de llevant no
deixa res davant |
|
Pluja, és
marit de la terra |
|
Pluja menuda, la
terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat |
|
Pluja de ruixades,
pluja de durada
|
|
Poll de juliol, cap
o cul sempre li dol
|
|
Quan al cel hi ha
bassetes, a la terra hi ha pastetes
|
|
Quan al cel hi ha
cabretes, a la terra hi ha farinetes
|
|
Quan al cel hi ha
ovelletes, a la terra hi haurà pastetes
|
|
Quan a l'octubre es
fa fosc, busca la vora del foc
|
|
Quan a l'octubre
plou, el rovelló es mou
|
|
Quan bufi la
tramuntana, no surtis amb la tartana |
|
Quan canta el cucut
al matí, a la tarda moll o eixut
|
|
Quan canta molt el
gall, aigua s'apropa |
|
Quan canten els
gripaus senyalen pluja
|
|
Quan el Montseny fa
capell, no et fiïs d'ell |
|
Quan el Taga porta
barret, pluja, vent o fred |
|
Quan el sol es pon
amb capa, de tres dies no se n'escapa |
|
Quan el
vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort
|
|
Quan la Quaresma
entra seca, surt seca
|
|
Quan l'arc
de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupí
|
|
Quan les
mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a
grapats
|
|
Quan les roques
porten caparró, pluja en abundor
|
|
Quan
l'octubre està finit, mort la mosca i el mosquit
|
|
Quan pel març trona,
l'ametlla és bona
|
|
Quan plou i fa sol,
passeja el caragol |
|
Quan plou
per un, plou per tothom |
|
Quan Sant Llorenç
porta capa, la pluja no s'escapa |
|
Quan trona entre les
dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
|
|
Quan trona pel
febrer, tremola el vinyater
|
|
Quart
minvant, infant semblant; quart creixent, infant diferent |
|
Quart minvant, porta
infant; lluna plena, porta nena |
|
Que rigui
la gent i que jo vai calent |
|
Qui al desembre ha
de festejar, vora el foc s'ha de ficar
|
|
Qui no bat pel
juliol, no bat quan vol
|
|
Qui no te seny, no
té fred |
|
Qui rega al gener,
posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver
|
|
Qui té fred, tremola
|
|
Qui té
sol, que més vol? |
|
Rojor al matí, la
pluja és aquí |
|
Rojor al vespre, sol
a a la finestra
|
|
Rotllo gros a la
lluna, pluja tot d'una |
|
Sant Ramon tapat,
segur aiguat |
|
Sempre plou sobre
mullat |
|
Senyals al cel,
treballs a la terra
|
|
Si al gener la
merita va per l'horta, fes foc i tanca la porta
|
|
Si cau neu a la
muntanya, la plana serà ventada |
|
Si Déu
vol, sens núvols plou |
|
Si el cèrcol de la
lluna va creixent, senyal de bon temps |
|
Si el febrer no
febreja, tot l'any boigeja
|
|
Si el mussol canta
al gener, un altre hivern que ve
|
|
Si el núvol de Sant
Feliu del Pinyó, tingueu-li por |
|
Si la Candelera
plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora
com si riu el fred és viu
|
|
Si l'hivern
primavereja, la primavera hiverneja |
|
Si
l'hivern trona, l'anyada serà bona |
|
Si la
lluna dòna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
|
|
Si la lluna toca el
menjar,ja el pots llençar |
|
Si no plora el cel,
no riu la terra amb flors |
|
Si no plou per
l'Agost, no gastis diners en most |
|
Si no vols l'arbre
corcat, en lluna vella ha de ser tallat |
|
Si pel novembre
trona, la collita serà bona
|
|
Si per l'abril sens
tronar, ordi i blat no faltarà
|
|
Si plou a primers de
juny, el bon temps és lluny
|
|
Si trona a
l'abril, bon estiu
|
|
Si veieu un pinsà,
fred farà |
|
Si vent de
nord trobeu, botes calceu |
|
Si vols
cebes grosses, planta-les en quart creixent
|
|
Si vols veure la
lluna bé, mira-la pel Gener |
|
Sol blanc, senyal de
fang |
|
Sol
d'hivern i amor de gendre, un cop de perna |
|
Sol
eixint, Déu ens do un bon pensament |
|
Sol matiner no dura
dia sencer |
|
Sol que pica, aigua
segura |
|
Sutge per la
xemeneia, pluja a terra |
|
Tant en
plou com el vent n'eixuga. |
|
Trada roja, senyal
de bon temps |
|
Tardor i hivern, per
el vell temps d'infern |
|
Tardorada dolenta,
millor tardana que primerenca |
|
Temps, vent, dones i
fortuna, muden com la lluna |
|
Tramuntana, la mar
plana
|
|
Tronada al matí,
vesprada, garbí |
|
Trona l'abril, ve
bon estiu
|
|
Trons a Mallorca,
pluja a la porta
|
|
Trons per
Sant Joan, la collita reeixiran
|
|
Una flor no fa estiu,
ni dues primavera |
|
Vent
bergadà, ni plou ni se n'està
|
|
Vent de Canigó, no
durà res de bó
|
|
Vent de
gregal, ni peix ni pardal
|
|
Vent de
llevant, pluja a l'instant
|
|
Vent de llevant,
porta aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
|
|
Vent de llevant, sol
triomfant |
|
Vent de
Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix
|
|
Vent marí sobre
gelada, pluja o nevada |
|
Vent
narbonés, ni plou ni aclareix
|
|
Vent que
bufa de França, unes vegades fred, altres bonança
|
|
Vermell i
ponent, senyal de vent
|
|
Vermellor al vespre,
sol a la finestra |
|
Vol de
mosquit, pluja tot seguit
|
Els refranys meteorològics
L´home ha tingut curiositat
per tots els fenòmens meteorològics. Aquest interès
ha estat donat perquè el temps que ha fet o
que farà ens afecta a tots en un
sentit o en un altre. Aquesta recopil.lació de refranys
és una mostra de la saviesa popular.
L' oratge,
el sol i la lluna.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W X Y
Z
A
|
A l´hivern
boirina i neu per veïna |
|
A mal temps,
bona cara. |
|
Aigua cau,
senyal de pluja |
|
Aigua de Sant
Martí al migdia, pluja per tot el dia |
|
Aire de ponent,
aigua gelada i vi calent. |
|
Allò que atura
el fred, atura el calor. |
|
Alls plantats en
lluna nova, de grans un cove. |
|
Any de neu, any
de Déu. |
|
Any de pluges,
fora bruixes. |
|
Any gelat, any
de blat |
|
Any plujós,
pagès joiós. |
|
Anys,danys i
desenganys, tornen els homes estranys. |
|
Arc de Sant
Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada.
|
B
|
Boira a la
muntanya, pastor a la cabanya. |
|
Boira saltirona,
no és cosa bona. |
|
Boires pel
Xaloc, prepara llenya per el foc. |
|
Boirina a la
vall, pagès al treball. |
|
Boirina
pixanera, torna-te’n enrere. |
|
Bon dia és el
que plou i no pedrega. |
C
|
Cada gota de
pluja fa el seu fang. |
|
Cada gota que
plou té on caure. |
|
Cel d’escaletes,
aigua per les bassetes. |
|
Cel de panxa de
burra, pluja segura. |
|
Cel emborregat,
pluja al terrat. |
|
Cel empedrat,
camp mullat |
|
Cel rogent,
pluja o vent. |
|
Cel roig al
matí, pluja en camí. |
|
Cèrcol de lluna,
no omple llacuna. |
|
Clara és la
lluna d’agost, però la de Gener,encara ho és més.
|
|
Corona de sol
mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga.
|
D
|
De les gotes
s’ajusten els rius. |
|
De ponent, ni
vent, ni gent, ni casament. |
|
De vent moliner,
molta feina i poc diner. |
|
Del xaloc, ni
molt ni poc. |
|
Després de bell
jorn, ve la negra nit. |
|
Després de la
tempesta, ve la calma. |
|
Després de la
tronada ve la pluja. |
|
Déu et lliuri de
pedra, boira i guitza d’euga. |
E
|
El dia nuvolós,
enganya al peresós. |
|
El fred i el gel
no es queden al cel. |
|
El gall, els
estels i el sol, els rellotges del pagès són.
|
|
El mestral no
acaba mai el jornal. |
|
El ponent la mou
i el llevant la plou. |
|
El sol ha sortit
i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d’eixut.
|
|
El sol, a
l´hivern emmadrat, es lleva tard i s' acotxa aviat.
|
|
En la presencia
de sol, poca llum és un gresol. |
|
En temps de
fred, val més una gorra que un barret. |
|
Estels en ple
dia, guerra, fam i malalties. |
F
|
Fang a l´hivern
i pols a l’estiu, tot el camp reviu. |
|
Fred segur no
mata ningú. |
G
|
Garbí amb núvol,
llevant amb clar(et fot o et fotrà). |
|
|
