Opinions


		Si voleu expressar la vostra opinió, envieu el vostre escrit o missatge a: giuseppemt@gmail.com per fax al 937788368 o per correu a Clar-i-net Tarragona, 27 de Piera (08784) Catalunya - España Pot ser tant en castellà com en català. En tot moment, però, ha de mantenir les formes. Us el publicarem!! Temes que es van publicant: 1.- Els diners no ho són tot. 2.- Els meus sis euros 3.- Sort que hi ha cel 4.- Si jo fos alcalde 5.- Les eleccions 6.- Ésser feliç 7.- Pedro. Cataluña desde Madrid. 8.- Jo he tingut uns pares "dolents"... 9.- T´estimo. Poema. Premi al Poema més curt: Martorell'98 10.- Un cóctel per la vida. Poema de Nadal. 11.- Decepció. Poema 12.- Com evitar arribar a vell 13.- Federico y sus cachorros o El sol se quería casar 14.- Periodisme que fa pena 15.- Amics a Extremadura Originals dels temes rebuts. 1.- Els diners no ho són tot. Amb diners es pot comprar un llit, però no les ganes de dormir. Es poden comprar llibres, però no la saviesa i la intel·ligència. Comprar aliments, però no la gana. Es pot comprar una casa, però no una llar. Comprar medicaments, però no la salut. Comprar i obtenir diversions, però no la felicitat. Alguna religió, però no la salvació. Podem comprar i obtenir un passaport cap on sigui, però no cap al paradís... Enviat per Pere de Vallbona 2.- Els meus sis euros Esmorzant amb les meves amigues, una d’elles em va dir:-He donat sis euros per ajudar els afectats pel maremotus de Tailàndia però no sé quants arribaran a ser profitosos per a aquella gent o potser 4 es quedaran pel camí. Jo vaig pensar que si mirem això mai no donaríem res perquè mai no es pot saber. Crec que quan donem ho hem de fer amb tal desinterès i bona fe que la desconfiança no hi ha de tenir cabuda. Ni que no hi arribi tot, el nostre acte té una gran importància. És el nostre cor qui ho fa i els nostres sentiments ja han acomplert l’objectiu. Demostrem amor, solidaritat i suport. Ells ho han de sentir. Què hi podem fer més? Lluïsa. Barri Montserrat. Piera 3.- Sort que hi ha cel! En pocs dies, a Piera, s’han mort vàries persones i he hagut d’anar a varis enterraments o funerals. Bones persones però que ja no estan entre nosaltres. I la meva pregunta sempre és la mateixa: ¿ Aquí acaba tot, com diuen molts, perquè del que hi ha després no en sabem res? No és possible. Néixer, fer-se gran, estudiar, treballar, veure com pateixen els teus amics, nosaltres mateixos, acomiadar parents i companys que ens han deixat, fer bones obres, sacrificar-te, ajudar els demés, fer-te gran, haver estimat tota una vida ...morir i ¿aquí s’ha acabat tot? ¿Per això la natura ens ha fet intel·ligents? Tan poca cosa som? Doncs no m’ho crec ni m’ho vull creure. Vull creure que hi ha cel. Que un dia o altre tornaré a veure la gent que he estimat i pels qui m’he sentit estimat. Que podré ser amic dels qui no vaig estimar massa o els vaig fer algun mal. Que ha valgut la pena viure i fer el bé, ajudar i sobre tot estimar, moltes vegades sense esperar res a canvi. Sort que hi ha cel. I si no... quina p...jugada! Josep 4.- Si jo fos alcalde Extracte d’una redacció d’un nen de 5è de Primària, en Joan Albert. Escola C.D'O. Senyoreta, M’agrada molt que ens facis fer aquesta redacció perquè a mi m’agradaria molt ser alcalde. El meu pare i la meva mare en parlen tot sovint... Faria moltes coses sobre tot per als nens i per als avis. Per als avis perquè han treballat molt tota la vida i el que tenim és gràcies a ells. Jo m’estimo molt els meus avis. I després per als nens. Per nosaltres perquè un dia serem a l´ajuntament i els avis seran la nostra atenció i potser l’alcalde d’ara serà avi. A Piera els nens no tenim gairebé res. Els dissabtes i diumenges i els caps de setmana no sabem on anar. Sort que tenim tele i la play però al final ens avorrim molt i vostè, senyoreta ens diu que el cap se’ns tornarà quadrat. Jo faria unes quantes coses per als nens. Un petit circuit per anar amb bici sense perill. Una sala amb futbolins, billars de forats, taules de ping-pong, una sala de manualitats, per escoltar música o contes, una pista per fer quatre xuts a futbol sala o una paret per jugar a frontó... El meu pare diu que hi ha molts llocs on es podria fer; com aquella fàbrica tan gran que hi ha prop dels bombers. Ja sé que dóna més cèntim fer pisos. Però és que està ple de trastos aquella fàbrica. Un dia ho vaig veure. Els nens mai no podem dir res. Ni podem anar a votar però jo estic segur que els pares de tots els nens de Piera em votarien i jo aniria veure el bé que s’ho passarien tots els nens i el feliços que serien... Senyoreta, a tu no t’agradaria ser alcalde o alcaldessa, com es digui? Joan Albert, 10 anys. 5.- LES ELECCIONS: Estatals, autonòmiques i municipals Quan es convoquen les eleccions els que van a votar es plantegen el seu vot d’una forma ben diferent. Segons siguin les “nacionals”, bé si són les autonòmiques o les municipals que de ben segur, a la pràctica, són les més importants. Potser a nivell nacional vull que guanyi en Zapatero o que, ni en broma, guanyi el seu adversari o a l’inrevés vull que guanyi en Rajoi. N’hi ha però que tenen una disciplina de vot i voten sempre els mateixos perquè volen que facin força a Madrid. Molts no poden imaginar deixar el seu vot nacionalista i votar un partit de l´Estat... Tot això pot variar a l’hora de votar a les municipals. És el moment de votar les persones, perquè les coneixem. Sabem quines possibilitats tenen de servir la nostra Vila. El problema és que moltes persones estan en una llista i que perquè surti hem de votar tota la llista i a la mateixa hi ha un cap de llista o un segon o tercer que no ens agrada gens i que el partit l’ha posat no se sap per què. Votaríem el primer d’una llista, el tercer d’una altra i el 14 de la llista següent perquè són persones que coneixem. Que les hem vist pel poble en actiu, que són dinàmics que tenen temps per dedicar a la gestió municipal i gens amics de fotos ni balcons... Però molt eficients i pràctics. Aquestes persones que prou n’hi ha en un poble s’haurien de posar d’acord i fer una llista al servei del Poble, sense partidismes. Gent pràctica, amb ganes, sense pressions, ja a priori. Potser, tot i que no interessa als partits, arribarà un moment en què hi haurà llistes obertes i, amb una creueta, anirem assenyalant les persones una per una i serà alcalde qui més hagi estat assenyalat. Seria molt més selectiu i beneficiós. Més d’un se n’adonaria que tot i anant primer, segon i tercer d’una llista potser es quedaria en blanc o amb pocs senyals. Ara però amagats sota les sigles d’un partit, que al millor està de moda a nivell nacional o autonòmic encara capta el vot dels que tenen aquella disciplina de vot que per a la gent de peu no serveix de res i per als interessos del municipi encara menys. Per això la gran responsabilitat que tenen els partits i els caps de llista de buscar vilatans de veritat disposat a treballar de ple per al municipi. Josep 6.- ÉSSER FELIÇ... Ens volem convèncer, a nosaltres mateixos, que la vida serà millor després de casar-nos, després de tenir un fill i després de tenir-ne un altre... Aleshores ens sentim frustrats perquè els fills no són suficientment grans i serem més feliços quan ho siguin... Després ens frustrem perquè són adolescents (difícils de tractar). Certament serem més feliços quan acabin aquesta etapa... Ens diem que la nostra vida serà més complerta quan al nostre marit o esposa li vagin millor les coses, quan tinguem un millor cotxe o una casa més binica, quan puguem anar de vacances o quan estiguem retirats... La veritat és que no hi ha millor moment per ésser feliç que ARA. Si no és ara, quan? La teva vida sempre estarà plena de nous reptes. És millor admetre-ho i decidir ésser feliç de totes formes. Ja ho va dir Alfred D.Souza: "Durant molt de temps em semblava que la vida estava a punt de començar, la vida de veritat. Però sempre hi havia algun obstacle al mig del meu camí, algun assumpte que solucionar, alguna cosa sense acabar, temps per passar, algun deute per pagar... Aleshores la vida començaria fins que em vaig donar compte que sols allò era la meva vida". Això em va fer pensar que no hi ha un camí cap a la felicitat. LA FELICITAT ÉS EL CAMÍ. Guarda com un tresor cada moment i encara guarda’l millor si el comparteixes amb algú especial, el suficient especial per compartir el teu temps i recorda que la vida està feta d’aquest temps i que el temps no espera ningú. Així que deixa d’esperar a que marxis de l’escola, a que tornis a casa, a que t’aprimis, a que tinguis fills, a que els teus fills se’n vagin de casa, a que arribi el diumenge, a que arribi la primavera, l’estiu, la tardor, l'hivern o fins que et moris...Mentalitza’t i decideix que no hi ha millor moment que el que vius ARA per ésser feliç. La felicitat és un trajecte, no un destí. Treballa com si no necessitessis els diners. Estima com si mai no t’haguessin "ferit". I balla, balla força, com si ningú no t’estigués mirant. Un pierenc Celana 7.- Rebut d´en Pedro de La Rioja Tema: Notícies de El Mundo ¿Ha leído la noticia de primera plana del diario EL MUNDO de hoy que dice "La generalitat usa las historias clínicas para vigilar el idioma de los médicos"? ¿Hay que cerrar también este periódico? ¿Solo dan información veraz AVUI y el grupo PRISA? A un amigo, en Pedro, de La Rioja... Tema: Sobre la notícia del diario El Mundo:"La Generalitat usa las historias clínicas para vigilar el idioma de los médicos." i altres. Hola Pedro: Es agradable cambiar impresiones contigo. Hay dos periódicos que no leo nunca por ser altamente tendenciosos: El Mundo y El País. Son descaradamente uno del PP y el otro del PSOE, los dos obsesionados por derrotar a su opositor jugando con los pobres ciudadanos que somos nosotros. A ellos se unen las emisoras de la cadena SER y de la COPE. Carece de importancia que unos señores que hacen estadísticas y que cobran por hacerlo comprueben si los médicos hacen los inforrmes en catalán o en castellano. Sencillamente hacen una estadística para demostrar lo que sea. Por ejemplo que el catalán sea usado correctamente y por derecho en Catalunya. ¿Crees Pedro que al mirar un informe médico hay que leerlo para saber si el facultativo ha usado un idioma o el otro?¿Qué le importa al que hace la estadística el que pone en los mismos o saber de quien es el mismo? Cobra por la investigació y nada más. A El Mundo, periódico del PP, le interesa provocar este malestar contra el PSOE y de rebote e injustamente contra Catalunya porque en estos momentos ciertos políticos, dan apoyo al gobierno de la nación, al PSOE. Esto es lo que pienso yo. Quiero y defiendo Catalunya pero no en contra de nadie ¿Como voy a querer a España si primero no defiendo, respeto y amo lo que tengo más cerca?. No me gustaría que Catalunya se separara de España. Me gusta como estamos pero poco a poco me estoy dando cuenta que en España no nos quieren. Boicotean nuestros productos y no sabemos por qué.¿Quizás por culpa de cuatro politiquillos que no ganaron ni siquiera las elecciones aquí? ¿Qué culpa tienen nuestras empresas y sus trabajadores? Pero la COPE sigue promoviendo este rencor u odio. Cada mañana, cada día. No hablan de ERC, el PSC o de ICV que son minorias. No. Hablan de Catalunya y de los catalanes. Precisamente la COPE cuyo mensaje tendría que ser siempre veraz, constructivo, positivo y sobre todo veraz. La escucho un rato cada mañana y me parece imposible que se atrevan a decir las barbaridades que oigo y que voy guardando por escrito: Que no se puede hablar castellano. La mayoría de personas hablan castellano y nadie les dice absolutamente nada. Que no se pueden poner rótulos en castellano. Pasea por Barcelona y los hay más en castellano que en catalán...¿Les han multado? No El catalán es nuestro idioma. Yo he vivido toda mi vida en una familia donde sólo se hablaba el catalán que como el castellano son idiomas riquísimos, preciosos. Toda mi familia habla bastante correctamente, como yo, el castellano. Es lógico que se lo quiera fomentar después de la persecución que ha sufrido durante años y años... Yo personalmente y como voluntario(quiero decir sin cobrar nada) doy clases de castellano los sábados y domingos a todos los immigrantes que vienen a nuestra población. ¿Por qué tantas mentiras? Y sinó, ¿por qué tantas verdades a medias que confunden a la gente sencilla y de buena fe? No conozco a nadie, y conozco a muchas personas de mi alrededor, que al consumir productos en estas Fiestas se le haya ocurrido mirar las etiquetas: El Rioja está riquísimo y los turrones de Jijona y el jamon de Jabugo y el cocido madrileño y la sidra y cientos de productos que elaboran en el resto de España... Si acaso miro el precio. Soy un currante. Pero en el resto de España nos boicotean. Y nos quedamos de piedra. Y esto es peligroso porque poco a poco lograrán separarnos del Estado español y no lo queremos...de momento. Muchos, muchos, muchos, ¡ nos sentimos mal! Cordialmente. Josep 8.- Jo he tingut uns pares "dolents"... No fa gaire a la ciutat brasilera de Maracaípe van desaparèixer dues noies de setze anys. Els seus pares van confessar que no sabien on havien anat a passar el cap de setmana ni tampoc sabien que les acompanyava. Al cap d´uns dies les van trobar assassinades. Mai no s´ha pogut aclarir el crim. Aquest fet va causar una gran commoció en tot el país i molts diaris van publicar la carta d´un conegut psiquiatre. Jo us n´ofereixo una adaptació. "Jo, vaig tenir molt mals pares. Quan els altres nens menjaven dònuts, patates fregides, macdonalds, llaminadures, gelats, begudes gasoses... a mi m´obligaven a menjar arròs, amanides, carn, peix, verdures, pasta, fruita... Sempre insistien que els digués on anava. Quan havia de sortir amb amics, no permetien que jo baixés quan tocaven el timbre. Volien que els amics pugessin perquè els volien conèixer. I, de vegades, em deien d´algun que no era recomenable i no volien que hi sortís més. I la meva llibertat? Més encara: quan els meus amics al dotze o tretze anys , podien tornar tard a la nit, jo vaig haver d´esperar fins al setze anys per poder-ho fer. I quan tornava, sempre m´esperaven desperts per saber com havia anat la festa i en quin estat arribava a casa. Els pares dels meus amics no els reprenien si estiraven alguna revista del quiosc o agafaven alguna llaminadura del súper. De vegades fins i tot els reien la gesta. A mi, en canvi, m´obligaven a dir el que havia fet i a pagar-ho. Per culpa dels meus pares em vaig perdre algunes experiències excitants a l´adolescència, com per exemple la droga o l´alcohol, el sexe descontrolat, els robatoris o actes de vandalisme. I mai no vaig poder dormir en una comisaria. Realment eren "uns pares dolents!" Però ara que sóc un adult honest, respectat i amb la vida ben encarrilada, desitjo ser per als meus fills"un pare dolent" perquè us estimo massa per ser "un pare bo". Potser el pitjor de la nostra època és que no hi ha suficients "pares dolents". Lluís Armengol 9.- T´estimo Molt sovint et recordo... i quan et recordo penso en tu. Quan penso en tu somnio... i tot i somniant, T'ESTIMO!! Josep Montmany 1998 10.- Un còctel per a la vida Moltes gotes de fe. Un traguet d’amistat. Glaçons de somriure i de joia. Bon humor, pau i serenor... Oi, que és bo? Doncs ara afegeix-li molt, molt d’amor... Increïble, veritat? Prova’l per Nadal! Però és un còctel que te l’has de preparar cada matí de l’any, al llevar-te!! jmt Josep Montmany 2000 11.- Decepció Rosa vermella color de foc que esclata ufanosa en qualsevol lloc. Bellesa d’un dia que dura ben poc. jsp 12. Com evitar arribar a vell... (Conduint com un jove eixelebrat.) 1.- Adalanti sempre als altres en corbes i canvis de rasant. Produeix una emoció intensa al qui ve en sentit contrari. 2.- Corri sempre a tope, encara que la intensitat del trànsit ho dificulti. Això demostrarà que V. és un home de nervi i empenta. 3.- Circuli sempre pel centre de la carretera. V. té dret a la meitat de la calçada. Esculli la que més li agradi. 4.- Faci carreres amb els trens per arribar abans que ells als passos a nivell. Això agrada molt als maquinistes, doncs trenca la monotonia del seu treball. 5.- Acceleri quan entri en una carretera principal procedent d’una secundària. V. té els mateixos drets que ells a circular. 6.- Quan t’adonis que el teu cotxe patina, trepitja el fre a fons. Així les cabrioles que donaràs seran molt més artístiques. 7.- Condueixi sempre prop dels vianants quan el temps sigui plujós i hi hagi fang. D’aquesta manera el vianant li donarà afectuosos encàrrecs per a la seva família, sobre tot a la mare. 8.- Faci sempre les girades sense mirar, se li tiraran a sobre moltes persones a les que no té el gust de conèixer. 9.-Si es troba en una caravana de vehicles, adelanti encara que sigui pel costat contrari. Les fotos d’accident en cadena gaudeixen d’una gran acceptació a la premsa i a la televisió. 10.- Ha de presumir que espanta als acompanyants per l’excés de velocitat i maniobres temeràries. Així viatjarà sempre sol i sense que ningú no el molesti. 11.-Encara que un policia el denunciï amb justícia no ho reconegui mai. No hi estan acostumats i això els podria desmoralitzar. 12.- Si de nit, l’enlluerna un contrari amb les llums, faci el mateix amb les seves. Una topada per enlluernament té l’avantatge que, com que no el veus arribar, no espanta tant. Rebut de la Policia Local 13.- Federico y sus cachorros o "El Sol se quería casar". 21-08-07 Primero, Sr. Presidente querría decirle que me es imposible escribir en este apartado en catalán. Lo entiendo bastante bien pero soy incapaz de usarlo. No soy de aquí y casualmente entré en esta página web buscando recetas de cocina, por cierto muy buenas, fáciles y caseras. No estoy seguro si Uds. me lo publicaran en el apartado de opinión. He desistido de hacerlo en algunos periódicos porque sólo publican lo que les interesa. Lo voy a probar. Creo que fue Fedro pero lo hemos leído en Esopo. Dice la Fábula: " El Sol anunció que se quería casar. Inmediatament todas las rana de todos los estanques, hicieron una manifestación dirigida a Zeus, el padre de los dioses... Por favor, no permitas, oh Zeus, que el Sol se case, porque si ahora un Sol seca todos los pantanos, ¿qué será si llega a tener hijos?" Durante el año de 6 a 7 escucho, a ratos, La Cope y en vacaciones a las 7. Es el sacrificio del dia. Y lo hago porque en el trabajo hay quien es adicto y lo hace por gusto. A mí me parece imposible que personas normales sean capaces de ponerse delante de un micrófono sabiendo que hay gente que les tiene como único punto de referencia y llegar a decir las barbaridades que día a día son capaces de decir. Hoy, los cachorros, los de Federico, se quejaban de que unos concejales del PP habían tenido que salir de una fiesta con una furgoneta de unos pallasos para no ser atacados, insultados o achuchados por elementos que ellos llaman "proetarras" que son todos los que no piensan como ellos o no comulgan con La Cope Los pobres concejales y otros mucho estan sufriendo esta vascofobia o también catalanofobia que está sembrando La Cope. Mentira tras mentira como ya es costumbre y en su dia le salió mal al partido de Federico, ah, y de Aznar. La Cope hace mucho daño al PP. Más de lo que los propios militantes creen. El tono agresivo in extremis de las opiniones del propio Federico y ahora el de sus cachorros o secuaces es insultante, lleno de patrañas y mentiras. Últimamente le toca al Sr. Alberto Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid, del PP, que tiene en los tribunales al "super periodista" Federico Jiménez Losantos. Por lo que se vio en su día los madrileños le votaron por mayoria, aunque La Cope deseaba todo lo contrario y sin el voto de Federico, confirmado por él mismo, ultraderechista del PP que hizo, junto con La Cope, campaña cruel y despiadada contra él. Les duele su éxito y el aprecio que le tienen los madrileños. Ánimo, sr. Gallardón, que hablen de Ud., los de La Cope, aunque sea bien. Es lo mejor que le puede pasar como político. Si siguen así, en las próximas municipales, no le hará falta hacer campaña. Es un honor para Ud. tener tales enemigos.Por cierto, no se presente a las próximas generales con el PP. El PSOE se lo agrairà y si se pierden le darán la culpa a Ud. Sr. Presidente d´Opinió, ¿la publicará? De todas formas gracias por haberla leído. J.Tejedor 14.- Pediodisme que fa pena Casualment per mitjà de la seva pàgina web vaig poder llegir la carta que va enviar un tal sr. J.Tejedor. Al dir que no pot escriure català ni gairebé no l'entén he de suposar que és d´alguna autonomia diferent de la nostra. Em va alegrar saber que pensen diferent de molts dels espanyols adictes al nacionalisme espanyol. Sí, jo també ho penso. La Cope és nefasta i el seu líder, D.Federico Jiménez Losantos practica un terrorisme dialèctic i periodísctic anti tot el que s´identifiqui amb Catalunya o el País Basc i ara també contra el Sr. Gallardón a qui té un odi visceral. Mentida darrera una altra: A Catalunya no es pot parlar el Català? A l´escola es castiga els nens si parlen castellà? Es multa als comerços on no hi ha el rètol en català? Tot mentida. Es parla més el castellà que el català tant al carrer com a l´escola, sobre tot a l´hora de l´esbarjo.La majoria dels rètols dels diferents negocis i tendes estan en castellà. I els restaurants, els menús i les cartes estan en català? Moltíssims no. Sols en castellà o en altres idiomes però no en català. I ell, en Federico, els seus sequaços i els tertulians de la Cope ho saben. Són "supersavis" i embusteros. Volen fer mal. Pensen que el PP tindrà més vots però cal que recordin què els va passar aquell 11 M famós per culpa de la mentida. Però no van escarmentar. Quina pena. Per cert, si jo visqués a Madrid, també votaria al Sr. Gallardón. Suposo que al final farà com el Sr. Piqué. Avorrit fotrà el camp del PP. El periodisme de la Cope fa fàstic i pena, molta pena. Moltes gràcies. P. Bosch i Guitart 15.- Amics a Extremadura. Piera té uns amics a Extremadura que fa molts anys van marxar de la nostra Vila: La família Méndez. Que no es pensin que els hem oblidat. Parlem d´ells moltes vegades... Ell, en Santos, un bon amic, un bon company... Participatiu en les activitats del poble... La seva senyora, els seus fills i filles...molt, molt bona gent. Piera va perdre uns vilatans, uns "Pierencs" i en canvi Burguillos del Cerro hi va sortir guanyant molt. Ens hem de veure. Ja fa massa temps... Una forta abraçada a tota la família des de Piera. Ah, bones festes i que el Nen de Betlem ens animi en els pros i contres de tot l'any...A pesar de tot hi ha gent que ens estima! Josep Montmany i Tota la família A partir de gener/08: BUTLLETÍ INDEPENDENT: CLAR - I - NET Tu pots parlar!! Si vols dir la teva. Fer una proposta. Criticar. Exposar algun tema de qualsevol tipus, un poema, una ocurrència,... Amb nom o amb pseudònim. A PART S’HAN DE POSAR LES DADES PERSONALS PER EVITAR ERRORS DE PUBLICACIÓ. Condició indispensable: No ofendre ni faltar al respecte. Envia’ns-ho: giuseppemt@gemail.com T’ho publicarem!!

• Principal • Les nostres fotos • L'Esplai i més • Divertiments • Didàctica • Tallers i Cursos • Casa nostra • La cuina de la Cati • Opinions •

Creat per Lluís Doncel